diumenge, 14 de gener de 2018

Repetim a Malanyeu

Doncs continuo explicant les meves mega-vacances de Nadal.
Després d'haver anat a Malanyeu amb el Litri abans del Cap d'any, haver tret unes 5.000 pijades del meu germà, d'haver pulveritzat les sabatilles fent encàrrecs pels lisiats i destrossar-me les empremtes digitals amb el mandu de la Ps4, repetim a Malanyeu tots dos altra vegada.
Aquesta sortida no me l'esparava, així que triem (trio jo, vaja, com sempre) la via mentre esmorzem a Guardiola.
Com que pensava que fàriem una via, escullo una, la "Alarcon-Baraldés", o millor dit, la cordada dels cordinus!
Trobem el peu de via rapidament, increible! Em porta sort el Litrako i no ens em perdut ni em divagat buscant la via.
Jo faig el primer llarg, assegurat amb parabolts, els espits de M8 són de la "Epirimountains", i a mitja tirada hi ha una bona apretada assegurada amb uns cordinets que no sé si em fan riure o plorar...trago saliva i cap a R1. Tirada molt guapa.
El segon llarg el fa el Litrako, està molt animat i no em deixa fer-lo, cabron!
Llarg estrella de la via! Brutal! Tots els forats són boníssims!

El Litri al L2 de la "A.B.", creuant la "Epirimountains"

El tercer llarg em toca a mí...no és lleig, però és totalment prescindible...rocs movils, matolls i poques xapes.
Casi que és millor sortir per la "Epirimountains", així queda una combinació millor.
Un cop al cim rapelem per la via "Badalona", ja que hi havia cordades per sota...i sense cascu!!!

El Litri al L3 de la "A.B."

El Litri no en té prou i vol fer una altra via. Anem a treure el cap cap a l'esquerra i mirem els crokis. Al final ens decidim per una altra via d'en Baraldés, la "Sac d'impaciència".
Comença ell i va pujant poc a poc, posa tot el semàfor i arriba a R1. Tiradeta xula amb alejillos que podem protegir amb els Aliens facilment, però amb una arribada a R força descomposta.

El Litri al 1r llarg de la "S.I."

A mi em toca el segon llarg, que no val gaire res, una travessa per sobre la repissa i després recte amunt. Tiradeta curta i lletjota.
El següent llarg es veu horrendo però li toca a ell...comença amb uns 10 mts. fàcils però moooolt descompostos! Després millora bastant, i fins hi tot és guapo!
Pujo jo i rapelem per la via. Costa una mica, degut a la trave del L2, però res de l'altre mon.
Un cop a terra, recollim els trastus i la fem petar una estona amb en Toti Valés que està amb uns clients. Miro el mobil i tinc unes quantes trucades perdudes dels lisiats...au, cap al desguace a veure que volen!!!
I ara l'esperat moment del croki-paint!!!!!🎉🎉🎉🎉🎉

Croki-paint ultra-atapeït, qui no ho entengui que es posi les gafas den cerca!

Moraleja:
La via "Alarcon-Baraldés" és molt guapa i recomenable, i si surtim per la "Epirimountains", millor encara!
La via "Sac d'impaciència" té un 1r llarg guapo, però les dues tirades següents no són molt xules, potser per fer-la més atractiva, molaria posar-hi alguna xapa més i tallar algun matoll.

Apa, a veure quan torno a tenir permís per trepar una miqueta!
Adeu!!!!!

dilluns, 8 de gener de 2018

Desguaces Martínez

Pues si, així estem!
Des de Tots Sants que el clan dels Mc Martínez no aixequem el cap ni de quasualitat!
Tot just alcem una orella i... patapam! Ja hi tornem a ser!



Passat el pont de Tots Sants van ingressar a la abuela, després de 2 setmanes em vaig engripar fort, quan ho vaig mig enllestir, el meu germà es trenca la tibia, quan el van enviar cap a casa després de l'operació, l'abuelo es fot de cap i es trenca la cadera... 
Total, que portem dos mesos de puta pena, amb poques batalles per explicar per qué o no tenim temps, (com és en el meu cas, i haig de fer de chico para todo), o per què estem convanlescents, (com és en el cas del meu germà).
Encara sort que el Litrako m'ha tret un parell de matins del "Desguace Martínez" i he pogut grimpar una mica, aixó si, amb les conseqüents agulletes de tres dies degut a tantes hores d'hospital, llit i Ps4.

Toma ya, tenim logo i tot!!!
No us penseu que van ser dos dies molt aprofitats tampoc!
El primer dia, o millor dit, el primer matí, passat St. Esteve vam quedar per anar a Malanyeu.
Jo tenia unes quantes vies clitxades i li vaig propossar la via "Adéu Espanya", d'en J.B. i l'Alarcon.
El Litri, amb tal de no trencar-se les banyes mirant crokis ja li anava bé, així que cap a les 11 del matí ja havíem trobat el peu de via. 

Peu de via.

El tiu es va animar i va començar ell. Un primer llarg força guapo i força equipat, tot i que té una bona excursió per arribar a R1 si no portem cap catxarro grosset.
Jo havia llegit que el millor llarg era el 3r, així que ja surto amb la ideia d'enllaçar el L2 i el L3. Arribo a la reunió amb la bessonada a punt d'explotar! Més de 70 mts. de cop! Uf! Com pessen els michels!!! Però val la pena! El 2n llarg és guapo, amb algun aleje que podem protegir facilment amb el semàfor, i el 3r llarg és molt i molt bo!
Arriba el Litri a la R3 i...sorpresa! Ja estan trucant els lisiats que els hi fan falta coses de super, de l'estanc, de la farmàcia...
Collons!
-Pues vinga Litrako! Carda-li gas que tinc de marxar!
El paiu fa l'últim llarg tant ràpid com pot i després pujo jo. La veritat que aquest quart llarg és totalment prescindible però buenu, sempre mola acabar les vies.

L'única foto que vàrem fer...😂😂😂😂
Un cop al cim baixem rapelant per la via "Badalona", que vaig fer amb l'Aleix fa un parell d'anys i que cap dels dos no ens haviem dignat a fer l'entrada per mandra.
No recordo gaire res d'aquesta via, tant sols que a mi em va agradar, que la vaig trobar força amable, que feia molta calor, que havia molta gent per tot arreu i que en Krt es va quedar amb ganes de més i vam acabar fent esportiva.

Fent esportiva a la banda dreta, no sé ni quina via era.

Aqui va el croki-paint, i com podeu veure, són perfectament combinables.




dijous, 7 de desembre de 2017

200 entrades!!!!!!

Sembla mentida però em arribat a les 200 entrades!!!
Suposo que no igualarem mai a l'Escalatroncs per qualitat, ni a en Joan Asín per quantitat d'entrades, ni a en Prunera per quantitat de fotos, ni a en Baraldés per motivació, ni a en Díez per detallista, ni a en Parce i el seu exèrcit de bolis, ni a en Micó per folloneru, ni als Galls per guapos, ni a ningú!
O potser si!
Crec que superem a tothom amb komando-drames i amb croki-paints cutres de collons!!!
I per celebrar-ho...una fotofamily-paint amb tots els de la colla que em suat la cansalada junts en alguna d'aquestes 200 entrades!!!!!!!!!



Continuo engripat!

Mentre a Brussel.les es lliure una batalla  més contra Sauron, i davant que la petita comunitat del KR em deixen tirat amb excuses típiques com l'absència de tickets i  obligacions laborals, aprofito per fer un petit revival a Agulles amb el Litrako, que ha vingut a passar aquests dies a casa dels pares, acompanyat de dos col.legues del País Basc, en Xabier i en Gonzalo.

Sauron... by Lego! Boníssim!!!
La ideia principal era anar a buscar el Sol pel Bruc o Collbató, ja que encara estic una mica engripat, però de bon matí, apareix el Litri amb el llibre d'Agulles. La meteo deia que faria vent i fred, però quan se li posa una cosa a la mollera no hi ha manera de fer-lo canviar d'opinió!
Pues cap allà.
Un cop al coll de les Portelles triem objectiu.
A ell li fa gràcia la Bola de la Partió, i després l'agulla de l'Arbret, les dues, per les seves arestes Sud.
Un cop a peu de via veiem que la Bitlla li fa ombra, però tant és, cap a dalt!
Començo jo i a mig llarg ja estic més tiesu que un pal!
Quina rasca, tiu!!!!!!!!!!!!
Arribo a la R, on ja hi toca el Sol. He tardat molt intentant calentar-me les mans i els peus.
Puja el Litri i no tarda, no... lo següent!!
Segurament s'ha mig congelat assegurant-me i no es pot ni moure ara!

El Litri deixant enrera l'ombra

I arribant a R1

Arriba a la reunió, i està tant glaçat que em cedeix el torn.
Tiro cap amunt, amb artifu, i fàcilment arribo a R2.
Li toca a ell i s'ho agafa amb mooooooolta calma!
Després d'una horeta per fer 20 mts. arriba a la R2.

El Litri arribant a R2!

Fem un cigarru i esperem a en Xabier i en Gonzalo, que estan pujant per la via "Núria".
Fem la clàssica foto-cim i baixem rapelant.
Recullim trastus i anem a l'agulla de l'Arbret, però tots estem congelats i s'ha fet tard. Acabem decidint que lo millor que podem fer és anar a fer una birrilla al bar.

Croki-paint
Catalonia is Patagonia!!!!



divendres, 1 de desembre de 2017

Distrofia degustativa?

Potser no tinc ni gust, ni criteri, ni paladar, ni res de res, però la última via que vaig fer al Pic de Castellàs no valia gaire res, sense ànim d'ofendre ni als aperturistes, ni als re-equipadors, ni a ningú del kol.lectiu escalatori...
Què quina és aquesta via tant llufa?
La "Olga Frontera"!!!!
Que voleu que us digui quan milers de milions de pàgines per internet expliquen delícies d'aquesta ruta? Pues que segurament tinc el gust a Can Pistraus, però personalment vaig trobar que no es mereix tanta popularitat ni tantes lloances! I repeteixo! Que no s'emprenyi ningú! És una opinió moooolt personal! Buenu, a la companya tampoc li va agradar molt, per no dir gens!
Total, aquell dia vàrem ser en David i en Pepins a la "Misteris del Pepegall" i la Mireia i jo a la "Olga Frontera".
Com que aniríem de costat tot el dia, ens podríem fer fotos uns als altres i controlar-nos mutuament.
Jo ja havia fet tres vies en aquesta paret, i totes tres molt guapes i agradables, per tant, anava convençut de que aquell dia també seria una jornada de relax i disfrute...
Pues NO!
Els dos primers llargs no tenen res  d'especial. Matollets per aquí i per allà, alejes dignes dels míssils d'en Kim Jong-un, facilment protegibles amb friends, però que no vaig possar cap, ja que la companya no es molt hàbil remenant ferros, i alguns blocs i pedruscus més que sospitosos, per qué diguin de la "Kuru", joer!

La Mireia al matojeru 1r llarg

En David assegurant a en Pepins i la Mireia al seu rollu

Després ve la inevitable repisa, on ens creuem amb la cordada patacada.
El 3r llarg comença amb una vira ascendent plena de rocs sueltos i herba...fins una placa molt guapa, lo millor de la via, però no tant bona com qualsevol tram de la part superior de la "Misteris..." ni de bon tros! A més, crec que la ubicació d'aquesta reunió està molt mal trobada, però buenu, jo en realitat soc un mindundi matat sense criteri...

La Mireia a l'únic tram destacable de la via, al 3r llarg

Arriba la companya a R3 i tiro cap amunt, sense tibar gaire de tota aquella muntanya de blocs...fins una repiseta al mig de l'esperó. No sé ben bé per on anar, tot està esquerdat i tinc la sensació de que en qualsevol moment m'ho cardaré tot per barret!
Arribo a una altra repiseta sense respirar al peu del 5+. Uns passets finets i un pèl sobats em duen a R4.

La Mireia arribant a R4 i buscant preses que no es moguin

Hi ha algun crokis que diu que el següent llarg és una mica expo. Home, potser si. Jo vaig anar pujant amb cuidadu i una mica de por si que vaig passar. Crec que es pot protegir força bé, però jo només vaig posar un empotrador, l'únic ferro que vaig possar, per alló de que la companya no em  perdi cap friend. Aquest tram, encara el vaig disfrutar una "mica" però tampoc és res de l'altre mon, i naturalment, arribada a R entre rocs i grava vertical...

La Mireia arribant a R5 entre matolls i rocs

Mentres, aquell parell, van xalant i devorant metres...i fns hi tot m'avancen!
Com pot ser?!?
A- Serà que finalment han despertat?
B- O jo ja he tocat fons?
C- O tinc de pujar amb moooooooooooooooooooolt de compte degut a la roca?
Total, quan fem el penúltim llarg, que està força bé, i arribo a la R del avantcim, sento una sensació agradable d'haver arribat a dalt... per qué surto d'aquest malson!

Jo fent el L6 i la companya assegurant-me

Una última tirada que no val res i arribem al ràpel. Baixem plegats, uns més contents que els altres.
Moraleja:
Si confieu amb mi, no la repetiu.
I si hi aneu, vigileu!
I els crokis:

Crokis que he trobat i que no sé de qui és

Crokis de todoescalada.net
I ara un pilot de fotos de la cordada patacada mentre feien la "Misteris del Pepegall"

En Pepins començant el 4t llarg de la "Misteris..."





El meu germà al mateix llarg però en top-moñas



I més fotos d'en David al L4

En David encapçalant el L5





I 4 fotos més d'en Pepi Irvine al mateix llarg

dimarts, 28 de novembre de 2017

Clerc

Clerc

Nom masculin
(Latin ecclésiastique clericus, du grec klêrikos, de klêros, fonction de prêtre)

  • Celui qui est engagé dans l'état ecclésiastique. (Actuellement, l'entrée dans la cléricature se fait avec la réception de l'ordre du diaconat.)
  • Avant la réforme de Paul VI, celui qui avait reçu la tonsure.
  • Employé d'une étude d'officier public ou d'officier ministériel.
  • Littéraire ou ironique. Lettré, savant, intellectuel.


  • Per sí no ho sabieu, com jo.
    Hagués jurat que "Punta d'en Clerc" era una agulla o paret dedicada a un militar força popular de la IIGM, però no. En tot cas seria Le Clerc, i no és un sector ni agulla...és el nom de la via, o sigui que podriem dir que fa un parell de mesos vaig anar a fer la via "Punta del clergue", no?
    Joer, quina menjada d'olla!
    Deu ser degut a la combinació de xarops i medicaments caducats que he trobat per casa per combatre aquesta puta grip.
    Buenu, a lo que anàvem, quan faltaven pocs dies per l'1-O, ens va tocar a en Grau i a mi currar a St. Cugat, a una empresa força fatxa i butiflera, i quan vàrem acabar el jornal, ens vam acostar a St. Llorenç del Munt a fer alguna vieta.
    Vam triar aquesta, ja que el meu 1r intent va quedar fustrat quan ens vam equivocar de via en Pepins i jo... Per variar, no fos cas que l'endevinéssim a la 1a! (https://escaladaripolles.blogspot.com.es/2016/11/conglo-15-sant-llorenc-del-munt-via.html)


    On creieu que vàrem anar a currar?
    L'aproximació? Ben curta, fàcil i evident.
    L'accés? És una altra història!
    Lo millor que podeu fer es escriure: "carrer de les belles roques matadepera" al Google Maps i a pendre pel cul! Fiable i segur. Aparqueu al final de carrer, on s'acaba el quitrà i a caminar!
    Un cop a peu de via, comença en Grau amb un bon 6a, un xic trencat però equipat, tot i així, les xapes sempre queden per sota dels peus...glups!
    El segon llarg el vaig fer jo, amb un cangueli de Déu!
    - Que collons cardem aquí aquí sense cascu?!?!?
    Amb cuidadu per la roca i els sartenazos arribo a R2. Tirada per gaudir de valent si ens acostumem a aquesta pudinga i sí no ens oblidem el casc a la feina.
    I el 3r llarg, comença finet, i com més amunt, més finet, fins que arribem a un bon repós. A partir d'aquí tomba molt fins al ressalt final, on abastar el canto salvador m'exigeix una santíssima tibada que ni el meu cul i ni el meu bíceps em permeten...per tant, aceraco que te crió y p'arriba, que s'està fent fosc!
    Vieta molt guapa, i ben equipada amb parabolts i algun burillo, tot i que al segon llarg, jo vaig tenir de tragar força saliva...

    Jo arribanta R1

    Jo arribant a R2

    En Grau sortint de R2. Vaja peuàs que carda!

    En Grau a mig L3

    I jo esquivant la pancarta del SI al 3r llarg

    Crokis xirlat del blog d'en Muntanyenc

    diumenge, 26 de novembre de 2017

    El sendero está libre

    L'endemà, diumenge, despertem amb un dia radiant, ni vent, ni núvols, però força fred. Així que esmorzem tranquil.lament, esperant que el Sol calenti la roca.
    Cap a quarts d'onze arribem a l'aparcament de Peña Rueba i ja hi ha uns 10 cotxes...buf!
    Ens equipem i comencem a caminar i van arribant més cotxes!
    Jo duia en ment la  "Bruno Gaspar", però quan arribem a peu de via ja hi ha 8 cordades al Mallo la Mora!
    Em de canviar de plans rapidament per que encara puja més gent!
    Com que tots cinc vam quedar força cardats en veure tanta penya no sabem ben bé quina via fer.
    Finalment el Litri, en Fonts i en David s'en van a la "Toño Ubieto", i en Pepins i jo a la "Sendero límite", que sorprenentment està lliure.
    Poca cosa a dir d'aquesta via.
    Hi ha centenars de pàgines a la xarxa.
    Plaisir elevat a la màxim potència!
    Xapes i ponts de pedra a punta pala per no pasar gens de por.
    Via mooolt guapa però que l'em trobada un pèl fàcil, però és que no hi havia cap més de lliure.
    Totalment recomenable!
    Vàrem trobar que els llargs 2 i 13 són els més difícils, però es fan bé, ja que tant sols es tracta de superar un bombet.
    Els més guapos sens dubte són el 11, el 12 i el 13.
    Són 14 tirades però podem enllaçar moltes. Nosaltres ho vàrem enllestir amb 8 llargs.
    Aquí van uns crokis i unes fotikis.

    Crokis d'accés, aproximació i descens

    Crokis de Txastimendiak


    Dues fotos d'en Pepins arribant a R2

    En Pepins al L6
    A veure si el trio calavera que van anar a la "Toño" ens ho explica!!!

    Foto del trio que vaig fer durant la baixada....
    Encara els hi queda feina!!!