dissabte, 1 de novembre del 2014

Integral Pepins

Ja fa unes setmanes, mes aviat un parell de mesos, vam anar anar a Montserrat, a....
A on?
No ho endivinarieu mai....
Pues claro, a La Codolosa!
Jajaja
S'ha convertit en un clàssic quan em toca portar algun paquetàs!
Vies maques, ben equipades, roca sana, combinacions infinites i Sol!
Si surts de Ripoll, el que busques és un bon Sol, que ja està bé d'aigua i núvols....Déu n'hi dó quin estiu!
Doncs som-hi!
Vam anar-hi amb en Pepitu i, com no, amb la companya, sembla un velcro collons! Es broma! Es molt bona mossa!
Vam començar amb la via "L'avi trepador", molt xula i amb un segon i tercer llarg amb les xapes separades un pèl massa, però que li dona un punt picant i interessant a la via. Molt divertida i recomenable.

Un cop vam arribar al cim, varem baixar a peu i ens hi vam tornar a possar...
Aquesta segona via que vam fer , és una combinació curiosa; entre nosaltres li diem "Integral Pepins".
Vam començar per la via "Full equip", L1: 4+ i L2: 6a.
Aqui ens vam desviar al tercer llarg de la "Campions", L3: 4+.
I en aquesta reunió vam fer una travessa a l'esquerra, que és caminar, però té un pas tonto cap al final, L4: caminar, i vam anar sota el mur de 6a de la "Via del pi", L5: 6a, i cap al cim a buscar el camí que porta al bar!
Uns quants metres i bona companyia, que és el que conta!


La Mireia i en Pepitu al primer llarg de la via "Lavi trepador"
Aquest parell no avancen!!!

La Mireia al 6a de la via "del pi"



La Mireia fent el 1r llarg de "L'avi trepador " assegurada per un servidor

El menda lerenda fent el L2 de "L'avi trepador"

Jajaja!!! La Mireia esperant el seu torn abans de la travessa

dijous, 30 d’octubre del 2014

Vintage Industrial a Cal Barricó

Que tal mainada?
Teniu més ganes de que us canti vies noves?
Pué vamono pallá!
Fa uns dies em van donar festa al curro perqué no teniem feina i vaig decidir anar a acabar una via que tenia a mitges a la paret de la Y de Cal Barricó.
La vaig començar a principis d'hivern del 2012, vaig netejar el camí, el peu de via, el sócol i després vaig obrir el primer llarg, 5°/A1, tot aixó, sol.
Però coses de la vida i de la mandra no hi vaig tornar-hi.....mea culpa!
Però vaig tornar-hi la setmana passada i la vaig acabar!
Vaig anar al cim de la paret, vaig rapelar fins R1....no m'en refiava de la corda que  duia gairebé dos anys a sol i serena....i després vaig treure la corda i vaig tirar amunt, obrint des de baix i sol.
Total, en dos dies vaig obrir el segon llarg, el vaig netejar, probar, marcar i equipar.
I després li va tocar el torn de sanejar i foradar el primer llarg.
Resumint:
L1: 40mts, sócol de 3°, placa de 5°, sostret de 6c +/- o Ae i placa fissurada de 4+.
L2: 20mts, placa fàcil 4° i placa difícil de 6c +/- o 5°/Ae fins la R.
Podem baixar a peu o per qualsevol de les vies veïnes.
Amb 17 cintes +R passarem bé.
Per arribar-hi:
Aparcar el carro al km. 126 de la N-260, ja veurem el pont vell, estacionar sense obstaculitzar el pas.
Seguirem  a peu  direcció S per una pista,  saltarem  una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.
Als 15 minuts trobarem una segona cadena. Abandonem la pista per seguir el vailet ( cable elèctric) de la nostra dreta.
En menys de 10 minuts i d'una bona pujada trobarem una tartera amb fites, i amb marques vermelles, nosaltres tirarem cap a la dreta, si anem cap a l'esquerra anirem a petar a la casa de Cal Barricó.
Seguirem per la tartera uns metres més, la qual ens duu a un camí planer que el seguirem fins a trobar una gran fita.
En aquest punt girem a l'esquerra, direcció a la paret seguint les fites i saltant de bloc en bloc, arribarem a una altra tartera a escassos metres de les vies. A partir d'aqui, dependrà de la via escollida, i en un o dos minuts arribarem a la ruta que voliem fer.
Uns 35 minuts en total.

Croquis general de la paret, a veure si us animeu!!!!!!!!!!!
P.D.: El projecte de la dreta ja està acabat i equipat seguint la tónica de l'empresa, 5°/Ae. Dos llargs d'uns 20 mts cada un, facilment empalmables i màxim 6a+. No exagero, no arriba a 6b, el sostre és més fàcil del que sembla, lo més xungo és l'últim pas de la via pels baixets com jo....té collons, i aixó que l'he equipat jo.....
El nom?
PAPER MACHÉ......Jijiji......qui em conegui ja ho entendrà......

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Doctor Neret a la Dent d'en Rossell

Ja em enllestit una altre via a la Dent d'en Rossell i ho em fet com ens agrada a nosaltres, encara que aixó provoqui polèmiques i crítiques....
La vam obrir des de sota en dos dies, amb vivaquillu inclós a la repisa de la penúltima reunió, vam deixar-hi cordes fixes per tornar a netejar-la una mica i equipar-la generosament amb parabolts de 8 i 10mm.
Aquesta ruta segurament no surtirà mai publicada en el típic recull de "Les 100 millors vies de...." però ens permetrà passar un bon matí d'escalada ja que és una via molt ràpida, no té moltes complicacions i només ens caldran unes 20 cintes exprés i bagues per llaçar arbres.
La millor part de l'itinerari són els 5 primers llargs, amb roca sana i neta de matolls, a destacar el segon i el quart, una travessa maca seguida d'una fissura una mica desplomada però amb MOLT canto!
El 6é llarg no és lleig, però cal parar atenció a no tocar uns blocs que hi ha cap a la meitat, nosaltres ens hi vam pujar a sobre i no es movien però per si les mosques....
El seté llarg....bé....és el que hi ha....força patranyós....
I el 8é llarg personalment m'agrada bastant, tot i que també hi ha alguns blocs molt sospitosos, però a nosaltres no ens va caure res.
Em de pensar que tot hi que és una via equipada i per passa-ho bé, estem escalant en una paret del Pirineu i que em d'estar a alerta amb la roca, ja que tot hi ser bona trobarem alguns blocs amb mala pinta, que nosaltres em probat i no han caigut.
Ni ens confiem ni siguem catastrofistes!
L'hem obert i equipat entre en Patu, en Fonts i jo, i deu tenir uns 240 mts, i el grau màxim obligat és 5+/Ae, si volem forçar-la en lliure....wenu....el grau màxim deu ser 6b+, és una proposta, i ja sabem que el grau és molt relatiu.....
Apa, espero les vostres crítiques CONSTRUCTIVES! Tot hi que les despectives també m'agraden, em motiven més per continuar amb la meva feina....jijiji

Croquis de la via.
En Josep equipant el didre del L6

En Josep al L2

En Josep començant la via

En Patu obrint el tercer llarg

En Patu recuperant el 4t llarg
Jo obrint el 4t llarg

Jo acabant d'obrir el 4t llarg

divendres, 24 d’octubre del 2014

Esperó de Fra Garí

Wenu gent, jo penso que ens em d'agafar aquesta via com un esperó o una cresta, ja que no es pot considerar com un itinerari d'escalada, per qué la meitat de la ruta és caminar o grimpar.
Personalment, no em va agradar gaire, potser perqué esperava una via més continua peró no és el cas.
Pot ser molt interessant per la gent que comença a fer rutes de varis llargs, ja que et permet escapar per molts llocs, peró tot hi que hi ha trams bonics, sobretot el penultim i l'antepenultim, hi ha molts metres de caminar o grimpar, i a més, l'últim llarg trenca la tònica de la via, és bastant desfassat comparat amb la resta.
Peró bé, és una bona excusa per passar un matí i per que s'estreni amb els estreps la companya.
Penjo la ressenya d'en Luichy amb els errors corregits.
No m'enrotllo més ja que no va passar res destacable....
Un consell, si hi ha més de 5000 vies a Montserrat, no perdeu el cul per anar a fer aquesta....



La Mireia al L3

La Mireia al L1

La Mireia a l'últim llarg, després de barallar-se una bona estona amb els estreps

dimarts, 16 de setembre del 2014

Revival a Collegats

Fa uns anys enrere, em vaig tornar molt fanàtic de Collegats, i amb la meva follía vaig arrossegar la colla cap aquell congost moltes vegades, tant per escalar com per barranquejar.
Saciat de bolos i aigua, vam deixar d'anar-hi, fins fa unes setmanes, que hi vam tornar....
Com em continua agradant La Pobla i els seus voltants! Com ho he anyorat tots aquests mesos......ai.......(suspir)
Wenu, a lo que anavem, vam anar amb el meu germà, el Litri i la meva dona (aquesta vegada no m'he pogut escapar), i després de tot un dissabte fent esportiva a Gramuntill, per cert, em va agradar força, encara tenia ganes de més, i quan estavem fent un "refrigeri" a La Figuereta, s'em va encendre la bombeta i vaig proposar d'anar a fer la via "Piru-Caba" o la "Xemeneia fantàstica" per rematar el dia.
El Litri va ser la víctima, ens vam acabar la birra i cap a dalt amb un frontal a la motxil.la per si de cas, ja que eren les 7 del vespre.
Un cop a peu de paret, el Litri va dir que per la "Xemeneia...." no volia pujar, doncs cap a la "Piru..."
Vaig enllaçar el L1 i el L2, aixó si, saltant-me xapes sino el roçament seria brutal, i ell va fer L3.
Els dos primers llargs em van agradar molt,molt,molt, el tercer gens, massa descompost pel meu gust, peró en conjunt una bona via per combinar o rematar.
El descens és agradable i evident, i en poca estona arribem al cotxe encara de clar.


El peu de via amb l'Argentiria darrera

El Litri a Cola-cao 4+ a Gramuntill
Jo en una via de 7a...crec que estava mal graduada.....jo 7a? Jajaja

Jo en una via de 5+, molt guapa també

Croquis de la  Piru-Caba

El komando s'en va a conglomerejar a Peña Rueba

Pozí....després d'una sortideta a Collegats i una altra a Els Graus a Collbató, tocava més conglo! Increible! Mai haviem visitat tres zones d'aquesta roca en tant poc temps! No s'ens dona gaire bé...perqué mentir-vos.
I amb l'excusa de que el meu germà ha de fer una mica de rodatge després de la lesió, i de que em de fer voltar la furgo sino es rovellarà, ens en vam anar tots dos cap a Peña Rueba.
Per qué?
Doncs perqué els croquis que vam trobar per internet en ho pintava molt bé: vies no molt llargues 200-300mts, ben equipades, amb no molt pateo, roca sana i bones vistes de riglos.
La via escollida va ser l'arxi-popular "Sendero límite", però un cop a peu de via vam canviar d'ideia.
La causa? Dos petits desprendiments que van anar a petar a peu de via, a escasos metres nostres.
A punt de marxar cap al bar, ens decidim a probar sort a la "Santi Sagaste".
Molt bona elecció. 
Un primer llarg de 6a que ens agafa freds però que ens va surtir molt bé....wenu....jo vaig cardar una apretada que una mica més i m'estripu l'ojai....perdó per l'expressió però va ser així...
Aquest llarg el vam enllaçar amb L2, 4°, i després venen quatre tirades molt bones de 5°/5+, sobretot el quart llarg, moooooooooolt xulu!
L'ultim llarg no és lleig però la roca aquí no dona molta confiança i no val a badar.
El camí de baixada està molt ben marcat, més fàcil del que sembla, desgrimpades, cadenes, cordes fixes i cables ens duran a peu de via.
Només vam fer dues fotos, una durant l'aprox i l'altre baixant, ho sento....
Ens va agradar tant que ja tenim la guia de la zona, i el puta del meu germà fins hi tot ha tornat, aquesta vegada a fer una via més senzilla, "Los terceros tambien existen" però amb la parenta....glups! Aixó li dona un parell de graus més a la via! Jajajajaja! 5°/6c...jijiji
Segons ells molt bona via també, plaisir 100%, però aquest cop van seguir fins el cim, des del qual és més fàcil el descens i tant sols són dos llargs mes de 3°.

La Nuria acabant el segon llarg
                                                     

Fent l'última per arribar al cim del Mallo Mora
                                                           

Jejeje...aquesta fita si que la vam veure!


http://eskalatzencas.blogspot.com.es/

En vermell la via, i en verd el descens

dimarts, 19 d’agost del 2014

Ja falta menys!!!!

Pero no vol dir que quedi poc....
Em equipat i netejat 3 llargs mes de la via nova a la Dent d'en Rossell.
Ja hi ha 5 tirades enllestides, pero falten les 3 ultimes...buf!
A veure si podem a acabar-la aquest estiu per que la pugueu fer!
Uns avançaments:
L'estem equipant per anar amb cintes nomes.
Reunions comodes.
Llargs no molt llargs....valga la redundancia.
Una altre via de plaisir a la Dent, tipus Somni d'en Rossell, Historia inacabable o Kuru.
"Doctor Neret" 230mts +/-.
Anire informant-vos.
De moment....un parell de fotos, una és d'una cordada al L3 de la Historia inacabable des de la nostre R2 i l'altre foto ens la van fer ells, l'Arseni i en Joan.

Un servidor a la R4.
L'Arseni i en Joan encarant el 3r llag de la "Historia..."

diumenge, 27 de juliol del 2014

L'atic de l'avi Joan

Per qué aquest títol?
A finals de gener vaig tornar a Montserrat, aquesta vegada amb l'Adei i en Puig, deu n'hi dó....al final apendran a montar reunions? No perdo l'esperança.
Vam anar a Collbató, una altra vegada....tinc d'amortitzar la guia d'en Luichi.
Primer vam fer "La via de l'avi", però no vam trobar l'inici....si,si....no ho vam trobar! I que? No us heu equivocat mai?
Total, vam anar grimpant entre lloses i matolls i vam arribar a la R2...
Ens vam possar mans a la feina, vam enllaçar els dos primers llargs nostres, entrant per una via que hi ha a l'esquerra i que segueix una fissura molt guapa i pregona.
El següent llarg,de 5+, és el millor de la via, bona roca, bon equipament i finet sense agobiar.
Un cop a dalt vam baixar per una drecera de senglars i vam anar a La Codolosa per rematar el dia.
Aquesta vegada, la via escollida va ser la "Joan's".
Em feia gràcia probar l'Ae del tercer llarg....uiiiiiii.....quina gràcia!
Vam enllaçar els dos primers llargs, i un cop vam arribar al bombo de la 3a tirada ja vaig veure que no encadenaria....
Però no us penseu, és factible, em vam sortir tots els moviments però em vaig penjar....ooooooooooohhhhh.....diria que deu rondar el 6c, però quan va pujar en Puig va trencar més d'un canto....no sé com haurà quedat.
I un altre cop al cim, i ara que?
Doncs més!
Li va tocar el torn a la via "L'àtic de La Codolosa".
Bona via de tres llargs variats i ben  trobats, on ens pot anar bé el "semafor", que jo no vaig utilitzar i aixó que el duia, però anava molt motivat i ni hi vaig pensar-hi....i aixó que no soc molt valent.
Un cop a dalt, que vam fer?
Al bar!
Doncs no!
Cap a casa.... a fer bondat, que el record de la resaca de cap d'any encara el tinc fresc....
P. D.: Heu entés el per qué del títol?




divendres, 14 de febrer del 2014

Any nou mogudet

Aquest any ha començat força mogut, sort que ja s'ha tranquil.litzat una miqueta. 
Ja per cap d'any em va tocar treballar, de bon grat, amb l'espectacle de les campanades. 
Vam montar un tirolina, q despres de la trabucada, si heu llegit be....també soc de la colla dels Trabucaires de Ripoll, em va tocar desmontar, si a tot aixo li sumem cava, birra, ratafia, cubates....més anar dormir tard i cansat,el dia 1 va ser tota una desfilada del sofà al water...un no parar de vomits, arcades i nausees.... Però el dia 2, encara estant molt cardat, i quan dic molt és molt.....en Carretero em va treure del llit per anar a Montserrat, glups!!!! 
Total, com que estava tocant fons, i el dia era gris i ventós, vam acabar a la Codolosa. 
La primera via que vam fer va ser "La tribu", vaig intentar el 6b però va ser un petit recital d'A0's. Tot i així la via val molt la pena fer-la, els tres llargs són molt guapos, roca sana i bon equipament.
Vam baixar a peu, i un cop a peu de paret vam fer la "Campions", també molt xula, sobretot el segon llarg, el qual vam enllaçar amb el tercer.
Encara teniem ganes d'escalar més, però el meu estómac va tornar a dir prou....

Unes 30 hores abans.....no es podia esperar gaire res de bo

L'Aleix al primer llarg de "La tribu"
Croquis de les vies que vam fer 100% "paint"
L'endemà tornem cap a Montserrat....soc ben massell...
Aquesta vegada, però, vam anar a fer la "Orgull Maputxe", al Serrat Inferior d'en Muntaner.
Suposo que si tens el nivell per passar en lliure, deu ser una via molt guapa, però....
-El primer llarg és lleig, brut i amb els espits mal posats, millor no caure
-El segon està fora del meu abast, 6b, però deixar un pitó casolà, amb el forat massa petit pels mosquetons normals i una excursió digne de GR a l'última xapa......
-El tercer és molt maco, però molt curtet.
Vaja, jo no la recomano per matats com jo.
Un cop al cim, vam seguir la cresta, amb molt bones vistes, i vam enllaçar amb el camí que ens duu a La Pastereta i varem pujar la "Funció clorofíl.lica", que vaig trobar molt maca, llàstima del vent que es va girar....
Per baixar vam tornar a desfer la cresta, mooooooolt llarga, però val la pena per rematar la jornada.
L'Aleix iniciant el primer llarg de "Orgull Maputxe"



L'Aleix apretant i ENCADENANT el 2n llarg de "Orgull Maputxe"


Per la cresta cercant el camí per anar a La Pastereta



Croquis fet a corre-cuita.....
L'Aleix al primer de la "Funció clorofíl.lica"
L'Aleix al 2n llarg.

Jo a la 3a tirada

dissabte, 18 de gener del 2014

Loco por incordiar!!!!!!

Dissabte plugós......
Aixó equival a Rosendo, Barricada, cervesseta, unes guindilles i unes patates per anar picant, i la diabólica màquina de l'infern anomenada  ordinador......joder.
Avui toca Fundació Tali Manero Revival!!!!
Escalador, barranquista, amic i pare com n'hi ha pocs!
Wenu...no ens passem....com escalador no ha triumfat gaire....
Doncs anem per feina!
Aviat farà tres anys de l'ùltima escalada que vaig fer amb ell. La feina, la distància, la nena, la xicota i el sedentarisme (senderisme NO, sedentarisme!!!) és l'excusa.... Però el vaig enganyar aquell febrer per fer un Gorret.
La via escollida va ser la Guzman-Silva, una via que a mi em va agradar molt, però el primer llarg tot hi ser molt fàcil el vam patir una mica per qué cardava un fred d'un parell d'ous!
Vam enllaçar el primer i el segon llarg per fer la reunió al solete, màx. 5º, i ben equipat, tot hi que he llegit en algun blog que han petat alguns parabolts.....callo per qué no vull dir més tacos!
El tercer va ser tot un drama....pitjor que "La casa de la pradera". Van baixar tots els sants en pocs segons.
Reconec que no n'hi ha per tant, en aquesta tirada trobem un bombo que es fa amb tres o quatre passos curts i amb pedals, però l'Ivan no havia utilitzat mai uns estreps, i menys en desploms...
Quins crits sagal!!!!!
Pilla!!!!
Corda!!!!
Pilla!!!!
Tiva!!!!!
Etc...
Etc....
Etc...
Finalment el show va acabar bé i vam fer cim, la segona vegada per ell. Després vam baixar cap a la Magdalena Superior, a fer la "Dr: Anton", però un cop al cim del contrafort ho vam deixar estar ja que va entrar boira i pluja....com sempre!!!!



Tres imatges d'en Chewa al primer llarg (L1+L2)


Foto del cim....res feia preveure el marrón que s'ens va cardar a sobre!

Fred i vent, com sempre, però encara faltava la pluja i la boira.