dimarts, 16 de setembre del 2014

Revival a Collegats

Fa uns anys enrere, em vaig tornar molt fanàtic de Collegats, i amb la meva follía vaig arrossegar la colla cap aquell congost moltes vegades, tant per escalar com per barranquejar.
Saciat de bolos i aigua, vam deixar d'anar-hi, fins fa unes setmanes, que hi vam tornar....
Com em continua agradant La Pobla i els seus voltants! Com ho he anyorat tots aquests mesos......ai.......(suspir)
Wenu, a lo que anavem, vam anar amb el meu germà, el Litri i la meva dona (aquesta vegada no m'he pogut escapar), i després de tot un dissabte fent esportiva a Gramuntill, per cert, em va agradar força, encara tenia ganes de més, i quan estavem fent un "refrigeri" a La Figuereta, s'em va encendre la bombeta i vaig proposar d'anar a fer la via "Piru-Caba" o la "Xemeneia fantàstica" per rematar el dia.
El Litri va ser la víctima, ens vam acabar la birra i cap a dalt amb un frontal a la motxil.la per si de cas, ja que eren les 7 del vespre.
Un cop a peu de paret, el Litri va dir que per la "Xemeneia...." no volia pujar, doncs cap a la "Piru..."
Vaig enllaçar el L1 i el L2, aixó si, saltant-me xapes sino el roçament seria brutal, i ell va fer L3.
Els dos primers llargs em van agradar molt,molt,molt, el tercer gens, massa descompost pel meu gust, peró en conjunt una bona via per combinar o rematar.
El descens és agradable i evident, i en poca estona arribem al cotxe encara de clar.


El peu de via amb l'Argentiria darrera

El Litri a Cola-cao 4+ a Gramuntill
Jo en una via de 7a...crec que estava mal graduada.....jo 7a? Jajaja

Jo en una via de 5+, molt guapa també

Croquis de la  Piru-Caba

El komando s'en va a conglomerejar a Peña Rueba

Pozí....després d'una sortideta a Collegats i una altra a Els Graus a Collbató, tocava més conglo! Increible! Mai haviem visitat tres zones d'aquesta roca en tant poc temps! No s'ens dona gaire bé...perqué mentir-vos.
I amb l'excusa de que el meu germà ha de fer una mica de rodatge després de la lesió, i de que em de fer voltar la furgo sino es rovellarà, ens en vam anar tots dos cap a Peña Rueba.
Per qué?
Doncs perqué els croquis que vam trobar per internet en ho pintava molt bé: vies no molt llargues 200-300mts, ben equipades, amb no molt pateo, roca sana i bones vistes de riglos.
La via escollida va ser l'arxi-popular "Sendero límite", però un cop a peu de via vam canviar d'ideia.
La causa? Dos petits desprendiments que van anar a petar a peu de via, a escasos metres nostres.
A punt de marxar cap al bar, ens decidim a probar sort a la "Santi Sagaste".
Molt bona elecció. 
Un primer llarg de 6a que ens agafa freds però que ens va surtir molt bé....wenu....jo vaig cardar una apretada que una mica més i m'estripu l'ojai....perdó per l'expressió però va ser així...
Aquest llarg el vam enllaçar amb L2, 4°, i després venen quatre tirades molt bones de 5°/5+, sobretot el quart llarg, moooooooooolt xulu!
L'ultim llarg no és lleig però la roca aquí no dona molta confiança i no val a badar.
El camí de baixada està molt ben marcat, més fàcil del que sembla, desgrimpades, cadenes, cordes fixes i cables ens duran a peu de via.
Només vam fer dues fotos, una durant l'aprox i l'altre baixant, ho sento....
Ens va agradar tant que ja tenim la guia de la zona, i el puta del meu germà fins hi tot ha tornat, aquesta vegada a fer una via més senzilla, "Los terceros tambien existen" però amb la parenta....glups! Aixó li dona un parell de graus més a la via! Jajajajaja! 5°/6c...jijiji
Segons ells molt bona via també, plaisir 100%, però aquest cop van seguir fins el cim, des del qual és més fàcil el descens i tant sols són dos llargs mes de 3°.

La Nuria acabant el segon llarg
                                                     

Fent l'última per arribar al cim del Mallo Mora
                                                           

Jejeje...aquesta fita si que la vam veure!


http://eskalatzencas.blogspot.com.es/

En vermell la via, i en verd el descens