dijous, 19 de febrer del 2015

Tres pares en apurus i l'avi salvador

Bueno aquesta vegada me decidit ha escriure aixó que l'avi diu un "post". Casi que podria posar també entre cometes decidir, perque realment he estat casi coaccionat: -que ets un perro, que ja esta bé, que tot ho he d'escriure jo, que si no tens temps entre bolquer i bolquer, que si escriuré que vas fer un A0 en un 4 i un pas d'estreps en un 4+,... en fi.
Al lio! Ja fa uns dies, diria setmanes, diria mesos, el senyor Chewaka feia anys!! I clar, que passa quan fas anys i a més portes casi dos anys que el més semblant que veus a un arnes és la motxilla de portar la peke i que el que mes s'acosta al yuyu es veure com el petit t'agafa el mòbil? Doncs sí, t'agafa ansietat. Ansietat de veure com et passa la "joventut" per davant, de veure com no arribaràs mai a encadenar un 7a desequipat posant algun friend només perqué l'assegurador no tingui por. Claaaaro!!! i quin trankimacin hi ha per solucionar aquests estats d'ànim? Doncs esta clar, anar a trepar. 
Aquest cop ens varem juntar el Chewa, l'Avi, el Hippy i jo. Tots quatre amb monovolum, familiars i furgonetes i ja ens veus amb un Peugeot 206, 3 portes, 1.2, turbo injecció cap a Montserraken. Aquí podeu veure una instantània del moment:
Sí, semblava que tornessim de festa en contes d'anar-hi... Com no era menys tocava parar a fer el cafetó i passar a recollir a l'afortunat, o més aviat víctima, per Vic! Semblava que no s'acabava mai!!! Per sort varem fer canvi de cotxe: un gran Opel Corsa a on a més, no es podia fumar! Això sí, es un mexero, Dioooooos!!! això s'estava posant negre-grisos. Per sort l'Avi coneix un atajo per arribar al Bruc venint de la C-25: entres a Manresa, agafes direcció Igualada i et desvies per la BP-1101: és a dir, el coll del Bruc, ideal per un corsilla,! em sembla que alguna curva la pillavem amb segona i xirrian... Per fi arribavem al Bruc i el primer que varem fer? doncs cap al bar! Entrepa i cervesa no podien faltar, i de pas triar via: que si aquesta no, aquesta quan estiguem forts, aquesta és un xupete, aquesta no tenim material, he vist aproximacions més díficils, bla bla bla. Al final, cap a la Pastereta, en Chewa finalment es podria lluir després de setmanes d'entrenament al boulder...

 
Aquestes són les vies que varem fer, rés d'especial, però la veritiat es que ofereixen una bona panoràmica de l'entorn. Aquí podeu veure l'estat en que arribavem a peu de via:

 
La veritat es que l'Avi ja no esta en els seus 15 jijijiji. Total deu minuts caminant.... Vaia pateo més llarg!!!!! La veritat es que si només pujes a fer una via aqui dalt, agafa't un pack de mitjanes. Com ens arrepentiem de les birres del dia abans, s'ha de dir que el Hippy i el Chewa s'havien vitaminat amb Paracetamol, el putes!!! Sort que portavem aigua, claaaaarooooooo! La frase que es repetia anys enrera: que hi ha per esmorzar? - Tabaco i aigua. Ara és un mite!! only tobacco. A més fotia un solano que pa ke. Vaia asedegada!. El deliri era evidenciable, com podeu comprobar: 

 
En fi, potser el que menys val la pena a comentar va ser l'escalada en si. Vies faciletes, disfrutones i curtetes. Només remarcar un parell d'AO's que va fer l'Avi (jijijiji), i que en Chewaka va establir un nou record: va fer 130 mts de via sense penjar-se en cap moment, ni a les reunions!!! Quan erem a dalt estava molt cofoi peró durant l'escalada em sembla que en algun moment no les va tenir totes. Normal, si tenim en compte que feia dos anys que no trepitjava roca! L'Adei va disfrutar com un camell com es pot veure, i l'Avi en algun cop mirava a l'horitzó:


                                       
                                      


La veritat es que no feia tan temps que en feiem una de tan fàcil, oi Xexu? Si ja haviem patejat prou, ara quedava la tornada, teeeeelaaaa! Vinga a caminar, amb aquella boca seca pròpia d'un migdia de diumenge després de festa major. Un escopit d'aquells que servirien per sicar algún canto. Tot s'ha de dir que paga la pena anar amb un home experimentat com l'Avi, és en Bear grills de la supervivència vertical; el tiu no se com s'ho va fer però va trobar una mandarina, allà en mig dels matolls... Semblava ben be aquella part del Senyor de los anillos: 
Vuelve a haber carne fresca en el menú chicos!! 


Cal comentar que en aquesta ocasió varem fer un exepcio i al arribar al cotxe varem anar directes al bar a fer uns calamarsets, unes braves, uns no se que de pernil i alguna que altre mitjana! Feia temps que no disfrutava tan! Em sembla que ho hauriem de repetir més sovint aixó de treure a passejar als papis, no Xexu? Tot s'ha de dir que el Chewa diu que en ell al 2015 torna amb força, que ha tornat per quedar-se, fins i tot ha recauxutat els Garra! al loro! i l'Adei s'ha comprat uns gats nous, telaaaa nanu! s'ha d'aprofitar aquesta empenta, l'Avi ja porta 26 sisens aquest any! Nanus hem de cambiar menys bolquers si el volem atrapar!!! 
Aquí tenim el komando biberó en plena acció:

Fins l'any que bé, jijijijij