dissabte, 26 de novembre del 2016

Conglo 18: Peña Rueba- Via Inazio Cinto

Després d'haver fet la Tierra de nadie plovent i el dia següent totxo per qué feia moooolt vent, el tercer dia la meteo va ser benevolent i ens va deixar fer un bon grapat de metrus.
Recordo que a mi em feia més gràcia la Toño Ubieto, però al final ens vam decidir per la Inazio Cinto.
Molt bona elecció!
Via amb roca excel.lent, equipament generós i reunions còmodes, que més es pot demanar després de dos dies d'inclemències meteorològiques?
El primer ja ens posa a lloc, més que un carajillu d'orujo carregat, però el meu germà s'el treu net, Deu n'hi dó per calentar....
El segon el faig jo i no li veig ni color. Un primer tram factible ens duu a una zona desplomada llarga i sense cantus bons per remuntar el meu mondongo....
A el meu germà tampoc li surt, però el fa amb molt més saveur fer que jo..... sempre tinc l'excusa que el més gran honor per un mestre és que l'alumne el superi..... que hi farem!
A partir d'aquí aixó és Hollywood!
Grau assequible, ben protegit, roca saníssima i reunions com la saleta de casa!
Arribem al cim del Mallo La Calva, i tot i que volíem continuar fins dalt de tot de Peña Rueba per la Sendero Límite o alguna altra via, ens carda palu i obrim el llibre de les excuses per qualsevol pàgina i tirem avall...
Via molt recomenable, xula i ràpida.

Bon crokis que no sé d'on he tret.....

Crokis d'en Romantic guerrer, un artista del boli!


Dues imatges del David al L1

En David al L3


Començant el 3r llarg


Reunions de pel.lícula!!




Conglo 17: Mallos de Agüero- Via Tierra de nadie

Com que estic fotut de ple explicant les sortides d'aquest any sobre conglomerat i ja les he atrapat, us narraré unes que tenia pendents de l'any passat, i que per A o per B encara no ho havia fet.....
Que pesao!! 
Pues vinga, va, més conglo, non stop the party!
No recordo quins dies van ser, però un cap de setmana vam decidir anar cap a la zona de Peña Rueba amb el meu germà, els dos sols, sense parentes i un bon pack de birres!
La gran "sorpresa" va ser que els meteorólegs la van cagar per enèssima vegada....
Com que vam arribar a migdia i plovisquejava (en principi havia de fer un Sol del carallu) vam buscar una vieta facilota, rapelable, equipada i a prop de la furgo.
Ens vam decidir per La tierra de nadie, a Agüero.
No es un viot, però les vistes, la tranquil.litat, l'equipament i la baixada curiosa ens va deixar un bon regust, i sense mullar-nos en excés......
La roca no és excel.lent, però a la llarga serà una clàssica i les repeticions la deixaran immaculada.
A peu de via hi ha un gran bloc desplomat, on ens vam aixoplugar mentre decidiem sí tiràvem amunt o no.
Al final ens vam decidir i vaig arrancar. La roca estava més eixuta del que semblava i sense gaires complicacions vam arribar al cim, amb una pluja cada vegada més intensa.... Només remarcar, que el 4t llarg, que és 5+, és 5+ de veritat, però el crokis del skalatzencas us diu el trucu del mendrucu per passar bé.....
També vaig trobar molt guapo l'últim llarg, és molt fàcil però té una mica d'ambientillu.
Un cop al cim, em de resseguir la paret cap a la dreta segons em arribat, fins una canal, on hi ha una cordeta d'uns 5mts per arribar a un ràpel d'uns 25mts. que ens deixa a peu de paret. A partir d'aquí és molt evident fins el cotxe.



Crokis del Skalatzencas, molt bons, per cert.



Tres imatges del L4, molt guapo!

Començant el descens, no s'aprecia, però aquí la pluja es va animar....






dimecres, 23 de novembre del 2016

Conglo 16: Sant Honorat- Via Aresta Idíl.lica

Ja s'acosta la neu i les estacions d'esquí ja estan esmolant les eines, i aixó equival al final de temporada d'en Pepins.
Per tant, aquesta via seria un símil a un viatge de fi de curs o a unes colònies....
No li faig un examen final, per qué jo li dono un aprovat i amb bona nota, tot i que algun controlillu hauria suspés....
Així que amb una meteo una mica insegura vam tornar a cremar gasoil buscant més còdols, i a més, aquesta vegada duiem el comodí d'en Fonts.....sí pinten bastos, li treiem la corretja i el deixem que tiri com un husky! Quina bèstia!
Surtim de Ripoll quan tot just clareja i a l'alçada de Manlleu xoquem contra un mur ben blanc de boira que no abandonem fins ben entreda la tarda, quan ja haviem fet els deures i tornavem cap al cotxe.....
Com que la via consta de 6 llargs decidim que farem dos cada un....així que mentres en Pepins està dubitatiu i en Fonts es torna boig fent fotos, em calço el gats amb la ideia d'enllaçar les dues primeres tirades i així enllestir la meva part ràpid, ràpid....
Començo jo, i a la 1a xapa ja estic tibant dels estreps, i per arribar a la 2a em cal un antenazu.....
Després sortideta amb lliure amb el cague a sobre però quan més amunt més fàcil.
Un llarg d'uns 40/45 mts molt guapo.
El tercer llarg el fa en Pepitu, i diria que és el més senzill de la via però també és guapo i amb roca força bona, per no dir perfecte, ja que hi ha alguna pedreta suelta esperant a suicidar-se.
Després s'arriba a un replà gegant, al final del qual es veu una R dins d'una baumeta.
Nosaltres la vam fer una mica abansi, així la R en questió esdevé la 1a assegurança i en Fonts pot continuar fent fotos com un poseso!
Com que en Pepins continuava dubitatiu, en Fonts tenia un atac d'objectiu compulsiu i jo estava motivat, m'hi cardo de cap......robant-li aquest tiradon a en Pepins!
Un diedre amb roca a controlar i sense expansions al principi (tan sols una sabineta, un pitó casolà i una V a mig sortir) ens mena cap a un desplomet on trobem un spit de 8mm i després una ristra de 4/5 parabolts de 10mm, el 1r dels quals és força dansarí..... Sortideta en lliure cap a l'esquerra a caçar un spit que no es veu però que quan el xapes li fotries un bon morreo! Quina por mareta! I després cap a la dreta a fer la R sota un bon bombo......
Com que en Fonts encara no ha fet res, li deixem aquest llarg, no tant impressionant com el de sota però molt maco i amb roca excel.lent.
Un antenazu i una motillo apareixen a l'escena.....sempre reconforta veure passar por als màkinas!!!
L'últim llarg, ultra podrit però molt fàcil ens duu al cim.
Tenim unes vistes inmillorables de la boira pixanera i cap avall que tinc un fred de Déu!!
La baixada és tant o més guapa i difícil que la via!
Un primer rapel d'un sabinot fins a una repisa, on hi ha 2 parabolts una mica així així....
Aquí hi ha el famós rapel volat....i cap a quina banda és?
Tirem les cordes cap a l'esquerra, que es veu més fressat, però dubtem.....
Com que aquell parell no es decideixen qui baixarà primer, em lligo i cap avall, però la puta boira no em deixa veure si les cordes arriben o si estan liades.....
Baixo més, i quan veig el terra a uns 30mts sota els peus i les dues cordes baixen paral.leles i perfectes, tiro avall.....una mica cagadete encara però.....
Fotos i més fotos del rapel.
Però els altres dos tampoc tenen desperdici.
Sembla que estiguem fent un barranc de Guara, estrets, encaixonats, angostos.....
Molt guapos també
Arribem a peu de via i la boira s'en va, però nosaltres també.....
Viote mooooolt recomenable, equipat per passar mooolta por però sense arribar a l'infart....nosaltres vam posar l'alien verd i el vermell a la tirada del diedre, igual no cal amb una mica de morro......

Crokis del Romantic guerrer, senzill però molt exacte!!
En Fonts i jo a R2, va semblar que el Sol volia sortir però res....



Tres fotos d'en Fonts arribant a R4

Jo arribant a R5 enmig de la boira i glaçat

I dale amb els selfies!!

Dues instantànies d'en Pepins al famós ràpel


I dues més d'en Fonts.....bons contrallums o contraboira?


Més ràpels, sembla el barranc del Cabrito o no??






Conglo 15: Montserrat- Via Esperó blocaire

El problema de tenir tants germans/nes es que és un continuo de dinars i/o sopars familiars.... per qué entre Sants i aniversaris de germanes, cunyats, pares, avis, nebots.... és un no parar de jalar i privar. Després et pases 15 dies menjant amanides i pollastre a la planxa per espatllar-ho tot en una sola tarda.....
Total, que aquell diumenge tornava a tenir un altre dinar, i havia d'estar d'hora a Ripoll, i vaig enredar a en Fonts per anar a Montserrat a fer una escaladeta racing.
A més, com que el dia es va llevar plovent, vam decidir probar sort a Collbató....a La Codolosa per enèsima vegada.....😒
Vam arribar de bon matí i ja estava tot petat!!!
Com que no havia fet la via de les Cabres, ens vam dirigir allà.
Vaig començar jo, i com que vaig veure que el primer llarg de 4+ no em va costar gens, vaig enllaçar amb el segon. Quan vaig arribar a R2, en 60 mts. clavats estava ben suat.....
-Carai tiu! Com m'ha costat el 5° de la 2a tirada! (Vaig pensar)
En Fonts va fer el 3r llarg, amb roca a controlar i varem baixar a peu tranquilament ja que no havia temps per més.
Ben dinat, em mirava les ressenyes del sector, i sorpresa!
Ens havíem tornat a equivocar de via!!!
Serà possible!!!
Ostia puta!!!
Cada dia la liem!!!
Total, que vam fer la via Esperó blocaire, uns metres més a la dreta.....que és 5+, vet aquí per qué em va costar tant.....
A destacar tant sols el 2n llarg, que és molt guapo però amb alejes intercontinentals, però tot i així no vaig posar res, o sigui que potser no és pa tanto!
També dir que en el 1r llarg s'han emportat la xapa de la 3a assegurança i només hi ha l'esparrec del parabolt de 8mm.
Us penjo els crokis d'en J. Baraldés, que és el pare de les dues criatures i així veureu que la vam cagar ben cagada.....


Els crokis d'en J.B.
Jo assegurant a R2

Aixó dels selfies s'hauria d'acabar.....qui m'assegura?



dimarts, 22 de novembre del 2016

Conglo 14: Sant Llorenç del Munt- Via Esbarzers

Com que estic una mica cansat i sense inspiració, he obligat a en Pepins a fer aquest escrit.....

Després de grimpar còdols per arreu de Catalunya, semblava que treparíem una mica de calcari per la comarca. Però ens vam anar envalentonant, i arrenquem a buscar-ne més. Cap  a la Mola s’ha dit que hi falta gent i a buscar bolos!! 
Aproximació curta, i de pet cap a la via de Clerc.
Començo jo, i ja me les tinc i retinc amb els primers metres de cinquè....
-Collons com collen aquí!!
Mentre em barallo amb aquells còdols mal soldats a una espècie de fang sec, escolto en Sergi que diu.....
-Crec que ens em equivocat de via.....estem a la via Esbarzers....suposo....no estic segur....
Llarg trencadot de 40 m que vaig disfrutar molt, quina sorra amb còdols més compacte! Fins a una reunió on intimarem d’allò més amb una sabina més que emprenyadora!
Inici algo trencat cap a buscar una R opcional sota un desplom molt guapo, el pasem amb Ae i sortida amb lliure  per una franja de còdols ben soldats i molt disfrutona i ultra xapat, alternant espits vells i parabolts nous.

Descens cap a l’oest fins a trobar una canal amb alguna desgrimpada i tornada mirant vies.

I la tercera tirada pel Xexu: 8 hores al kurrele!!

PD: Li queden pocs tiquets de conglo.....per sort!!!

Wenu....per ser el seu primer escrit no ho ha fet malament, no?

Sort que duiem un crokis general.....

La via en questió

Dues fotos d'en Pepins arribant a R2

L'entrada de 5é😂😂😂😂😂
El desplomet del 2n llarg.....collons de cul, com pesa!!!


dijous, 17 de novembre del 2016

Conglo 13: Peña Predicadera- Via Esperó Guanchinfú

LA RE-OSTIA!!!!!!!
Així es pot resumir aquest racó de món!!!
L'escalada en sí, no mata moros, ni la paret impressiona com l'Aeri, però les formes marcianes que fa la roca són acollonants! Canaleres, banyes, xemeneies, esperons, desploms...i tot en un conglomerat ferm de pilotes!
No sé ni com vaig trobar les ressenyes de les vies d'aquest lloc, però me les vaig descarregar, i aquell dia era el dia....valga la redundancia!
L'aproximació no té perdua amb el planol que us penjo. Són 30' de passeig per unes pistes planeres, i després un camí que té alguna fita però que és molt evident, aquest ultim quart d'hora es carda una mica més tiesu.
Quan vam arribar a les parets hi havia dues cordades al Jabalí errante i una altra a la Starlux, però a la nostra no hi havia ningú!
- Vinga, vinga!
La via, mirat fredament, no té res especial, però el lloc, les formes, la roca, el paissatge, la tranquil.litat....fa que tingui un molt bon record!
Duiem una corda de 70mts i em va donar per empalmar L1+L2 i L3+L4 sense problemes.
El 4t i 5é llargs crecs que són molt bons, i l'últim és curiós, pujes per una petita canalera que és tran grossa que ets fots a dins i t'has d'arrossegar un metret de no res....
El descens és llarguet si el feu a peu com nosaltres, però com que la ideia era fer una via i marxar ja ens va anar bé.
I com diu el T-1000 més famós de l'univers:
- Volveré!

Crokis d'accés immillorable del skalatzencas o algo així

Crokis general

Ultra plaisir!!!!!!!!

Ja ens acostem! Quina emoció!!!

Bruuuuuutaaaaaal!!!!!!!!

Les dues cordades a la Jabalí, l'haig de fer com sigui!!!

L3+L4

La Mireia arribant a R4

Segons més tard....

Arribant a R5, un tramet molt maco de cresta!


Havent passat el pas de V+

Mega canalera arribant al cim

Mart o  Venus? No! Huesca! Que guapo!

Baixada

Croquis general de la baixada