dissabte, 26 de novembre del 2016

Conglo 18: Peña Rueba- Via Inazio Cinto

Després d'haver fet la Tierra de nadie plovent i el dia següent totxo per qué feia moooolt vent, el tercer dia la meteo va ser benevolent i ens va deixar fer un bon grapat de metrus.
Recordo que a mi em feia més gràcia la Toño Ubieto, però al final ens vam decidir per la Inazio Cinto.
Molt bona elecció!
Via amb roca excel.lent, equipament generós i reunions còmodes, que més es pot demanar després de dos dies d'inclemències meteorològiques?
El primer ja ens posa a lloc, més que un carajillu d'orujo carregat, però el meu germà s'el treu net, Deu n'hi dó per calentar....
El segon el faig jo i no li veig ni color. Un primer tram factible ens duu a una zona desplomada llarga i sense cantus bons per remuntar el meu mondongo....
A el meu germà tampoc li surt, però el fa amb molt més saveur fer que jo..... sempre tinc l'excusa que el més gran honor per un mestre és que l'alumne el superi..... que hi farem!
A partir d'aquí aixó és Hollywood!
Grau assequible, ben protegit, roca saníssima i reunions com la saleta de casa!
Arribem al cim del Mallo La Calva, i tot i que volíem continuar fins dalt de tot de Peña Rueba per la Sendero Límite o alguna altra via, ens carda palu i obrim el llibre de les excuses per qualsevol pàgina i tirem avall...
Via molt recomenable, xula i ràpida.

Bon crokis que no sé d'on he tret.....

Crokis d'en Romantic guerrer, un artista del boli!


Dues imatges del David al L1

En David al L3


Començant el 3r llarg


Reunions de pel.lícula!!




Conglo 17: Mallos de Agüero- Via Tierra de nadie

Com que estic fotut de ple explicant les sortides d'aquest any sobre conglomerat i ja les he atrapat, us narraré unes que tenia pendents de l'any passat, i que per A o per B encara no ho havia fet.....
Que pesao!! 
Pues vinga, va, més conglo, non stop the party!
No recordo quins dies van ser, però un cap de setmana vam decidir anar cap a la zona de Peña Rueba amb el meu germà, els dos sols, sense parentes i un bon pack de birres!
La gran "sorpresa" va ser que els meteorólegs la van cagar per enèssima vegada....
Com que vam arribar a migdia i plovisquejava (en principi havia de fer un Sol del carallu) vam buscar una vieta facilota, rapelable, equipada i a prop de la furgo.
Ens vam decidir per La tierra de nadie, a Agüero.
No es un viot, però les vistes, la tranquil.litat, l'equipament i la baixada curiosa ens va deixar un bon regust, i sense mullar-nos en excés......
La roca no és excel.lent, però a la llarga serà una clàssica i les repeticions la deixaran immaculada.
A peu de via hi ha un gran bloc desplomat, on ens vam aixoplugar mentre decidiem sí tiràvem amunt o no.
Al final ens vam decidir i vaig arrancar. La roca estava més eixuta del que semblava i sense gaires complicacions vam arribar al cim, amb una pluja cada vegada més intensa.... Només remarcar, que el 4t llarg, que és 5+, és 5+ de veritat, però el crokis del skalatzencas us diu el trucu del mendrucu per passar bé.....
També vaig trobar molt guapo l'últim llarg, és molt fàcil però té una mica d'ambientillu.
Un cop al cim, em de resseguir la paret cap a la dreta segons em arribat, fins una canal, on hi ha una cordeta d'uns 5mts per arribar a un ràpel d'uns 25mts. que ens deixa a peu de paret. A partir d'aquí és molt evident fins el cotxe.



Crokis del Skalatzencas, molt bons, per cert.



Tres imatges del L4, molt guapo!

Començant el descens, no s'aprecia, però aquí la pluja es va animar....