dissabte, 8 de juliol de 2017

x+y+z= 172

Doncs buenu, us penjo aquest escrit mentre esmorzo i miro per la finestra a veure si el temps millora.
Ja fa dies, millor no dir si molts o pocs, per alló de les regulacions, vam anar a fer la via "172 anys".
Vaig llegir que la via no val gaire res, i és cert, però només pel 4t llarg ja val la pena!
Varem aparcar al costat de l'ermita de la Salut, a Collbató, vam continuar a peu per la pista tancada que duu a les Coves del Salnitre, i en el 1r  revolt de paella i de dretes, hi ha un caminet marcat en vermell que ens porta a peu de via fent unes giragonces extranyes, però sense pèrdua.
Un cop a peu de paret, ja es veu que alló no promet gaire...

Excel.lent crokis d'en Parce

Començo jo, ja que segons el crokis és una via semi-equipada i el 1r llarg és 5+, i en Pepins prefereix entrar en matèria poc a poc per qué fa dies que no escala.
Monto la R1 sense cap novetat, ni he trobat el 5+ ni he posat cap friend, tan sols un parell de savinetes i un parell d'espits... aquest llarg recorda als primers llargs de la Codolosa, una sèrie de grades de bon pujar però amb la roca no tant bona.

El següent llarg comença amb un diedret, on en Pepitu posa l'alien groc i una savineta abans de l'espit, uns pasets finets i monta R2.

El 3r sembla que promet, es veu un petit diedre amb un bon mur a sobre, però al final del diedre fa una trave que és caminar... tampoc poso res. Aixó si, el següent llarg es veu molt guapo. 
Arriba en Pepins a la R i quan veu aquella placa tant tiesa em passa la patata calenta, perfecte!!!

Començo a pujar i vaig xalant a mesura que vaig guanyant metres, primer per una fissura amb dos pitons molt separats i després per una placa assegurada amb dos espits. Fins un punt que no sé cap a on haig d'anar, mirada ràpida al crokis i recte cap a dalt a caçar un pitó que no es veu, poso un friend ( un ferro semblant al camalot 0'75) en una fissura, i desseguida trobo el clau i arribo a R molt content! Tiradeta moooolt guapa!!

Fem el canvi de reunió i en Pepins tira cap amunt. Savineta, friend i mega-aleje fins la R! Serà cap d'ou! 
- Però com pot ser que no hagis vist la xapa!
- Ui, si, ara ja la veig... 
Tiradeta més maca del que aparenta, amb roca excel.lent.
Total, arribo a la R i tiro jo.

En Josep encetant el L5

Savineta i cap amunt

T'has passat la xapa cap dur! Està més avall i a la dreta!

Un diagonal d'esquerres per entrar a una canal plena de matolls que ni molesten ni els toques però m'hi asseguro, després una placa maca on divago una mica... al final trobo la línia... és recte amunt i R.

Ens mirem els dos ultims llargs i decídim per majoria absoluta marxar: no són gens atractius i el cel s'està tapant molt.

Prenem el tortuós camí que ens duu al Camí de les bateries, fins creuar la Drecera de Fra Garí i cap avall.
Quan passem per Monistrol ja plou, ben jugat sagal!

No recomano molt la via, la veritat és que a part del 4t llarg i algun altre tramet no val molt, però buenu, em bellugat l'esqueletu i ens ho em passat bé, que és el que conta!

divendres, 7 de juliol de 2017

La Vall d'en Bas

Caram, així que Ull de Ter pertany a la Garrotxa?
Doncs pel que es veu si...
Pleguem de treballar de Tona, dinem cadascú a casa seu i a quarts de tres ens trobem a Ripoll amb en Grau i en Quintilla.
Café rápid ells i jo una birrosca, i cap a la Vall d'en Bas a Vallter...però aixó no és a prop d'Olot?
Total, que després de caminar una horeta, arribem al peu d'una paret llisa de gneis, sota el cim del Gra de Fajol Petit, on hi ha les vies la "Vall d'en Bas" i la "Vall d'Hostoles".
Mentre caminavem, em veníen a la memòria les encigalades i els pateos que haviem fet de jovenet per aquestes valls... joer... quins records! Quant de temps ha passat! He deixat gent enrera, però també n'he trobat pel camí! Quina afició més agredolça m'he buscat....

Wenu, wenu, no ens fiquem sentimentalistes, collons!

Total, la via triada va ser la "Vall d'en Bas", més assequible que la seva veïna... Hi hauré de tornar-hi... l'entorn i la via bé s'ho valen!

Nosaltres, un cop al cim de la paret, enlloc de baixar rapelant, com diu el crokis dels kutres, varem baixar per la canal que hi ha a l'altra banda del coll, fins a un gran pi negre amb una gran fita que hi ha en un collet. Aquí ja es veu la totalitat de la paret i arribar-hi és fàcil, curt, evident i fressat, molt millor que rapelar.

Com que l'explicar l'aproximació és un rollu, us penjo el crokis i unes fotos fetes durant el pateo dels Kutres, espero que no s'emprenyin!


Crokis dels Kutres. Nosaltres vam baixar a peu, molt millor!

Aquí es veu l'aprox., deixerem el cotxe al parking per anar al refu.

Em de puja la canal de l'esquerra, menys pessada del que sembla

A l'altra banda del coll hi ha la canal per baixar a peu de paret.

Fent un kit-kat abans de començar a baixar per anar a peu de via

Ja es veu... glups! Que llis és aixó!

Comencem a escalar gairebé a les 6 de la tarda, encara tenim 4 hores de llum per fer la via i el retorn...🤔🤔🤔
En Grau es lliga les cordes i poc a poc va pujant, un parell o tres d'aceros i arriba a la R2, després d'enllaçar els dos primers llargs.
Mentre em calço els gatets vaig rumiant:
- Sí ell a fet aceros, com collons pujo jo?!?!
- S'ens cardarà fosc!
- Aixó serà un drama!
- I sense cobertura per si passa algo...
- Ai collons...
Vaig pujant i flipo pepinillus!
Vaja quintumés!
Adherència pura i dura!
Sort que hi ha alguna regletilla per descansar el cocu!
Arribo a R2 i canviem cordes.

En Quintilla i jo al L2, finet, finet...

Al mateix lloc però amb la camàra del revés.

En Quintilla encapçala el 3r llarg.
Es pren el seu temps i finalment arriba a R3...
Quan pujo ja entenc per qué anava lent...
Només d'arrancar hi ha el pas de 6a, tot i que jo he fet 6b's més fàcils que aquest 6a!
Sort del matollet de l'esquerra per fer un passet de matojo-tracción!
I després és 5+ fins la R, però collons quins sartenazos que hi ha!!!




En Grau em va fer un book al L3

Un cop a R3, ja veig a venir que no voldran que faci tota la via en top moñas, així que agafo un grapat de cintes, i p'arriba!
Només de començar em trobo amb dos desplomets, el primer més gros que el següent, i després una placa ben llisa on necessitarem uns prismàtics per veure les xapes.
Al final la placa no és tant llisa com aparenta i les xapes no són tant lluny com sembla.
La millor tirada del dia, del mes i de l'any!!! TIRADOOOOOON!!!!!!

Quintilla-style al L4, el millor!

Com que em vaig animar i canviant cordes perds una mica de temps, també vaig fer l'últim llarg, maco, curt i facilet.
Un cop al cim de la paret, anem al famós coll, ens carreguem les motxilles i tirem avall, i arribem al cotxe a un quart de deu, encara és clar i tenim temps de parar a la betzinera a repostar unes birres!

Encara hi ha Sol durant la tornada



dijous, 6 de juliol de 2017

🤐🤐🤐🤐🤐

Doncs com diu el títol de l'escrit, en boca cerrada no entran moscas, per tant, no us puc dir on és aquest sector que em va portar en Grau, ja que no sé sí és un secretivo o no...
No hi ha ni una ressenya per internet, ni tan sols al blog d'en Luketi (en Busquets, vaja), i aixó fa pensar que els equipadors no volen donar-ho a conèixer. Ja està bé no xerrar res, així pots disfrutar de la feina feta amb el amics i sense aglomeracions! Que ja sabem que tothom vol descubrir llocs nous per anar a vista i fer el tafaner, però és que a les capitals hi viu molta gent i quan arriba divendres surten a la puta carrera i ho colapsen tot, tot i tot!
Així que no us diré quin sector és, paso de que em trenquin les cames...i així també podré disfrutar de la calma que encara hi ha.
Total, el sector en qüestió s'hi arriba en uns 2 min. des del cotxe. 
Trobem un parell de vies semi-equipades de 5° més o menys, no les vam fer, però em Grau m'ho anava cantant, i jo escric el que recordo...ui, ui, ui.
Després hi ha el pany ben parit, on trobarem une 6 o 8 vies, equipades amb "químics" i d'entre 60 i 80 mts.
Els "químics" no són els típics químics que trobarem a les botigues d'esport... jo diria que són cancamus per bastides... jo també n'he posat, i crec que queden molt valents, a més són de M12!!


Estic segur al 99% que els químics són així, molt fiables també crec!

En aquest pany, la 1a via via que trobem serà la clàssica per qué són 4 tirades de 5° segons en Grau... penseu que el tiu colla més que l'Alcoyanu!
Les demés vies van del 5° al 7b, totes amb molt bona pinta, equipades generosament, reunions equipades per rapelar i molt sanejades! Déu n'hi do quin feinat que han fet aquesta mainada de la Garrotxa i del Pla!
L'ultima via que trobem en aquest tram està semi-equipada, i és la varem fer nosaltres.
Més a l'esquerra ja no hi vaig anar, però pel que es veu, hi ha un sector d'esportiva però clean. Reunions montades i assegurances de quita y pon...😓😓😓
Buenu, a lo que anàvem, la ideia era fer dues vies, però varem fer una i contents, per qué va caure un petac d'aigua que Girona semblava Venècia!
El primer llarg és un diedret molt evident i net, d'uns 30 mts. i 5°, que es pot protegir molt bé, i on la part superior és on hi ha el quintu. La reunió està equipada amb químics, 


El segon llarg el vaig fer jo... 
- És quintu.
Deia en Grau...
No vaig tenir cap cubriment però ja vaig tenir d'apretar!
Al final va resultar que era un 6a d'uns 20 o 25 mts.
És un diedre molt vertical, que podem amanir amb trastus molt bé, i al pas de dalt hi trobarem una V a gatillo, que és on hi ha el pas.
La R està a l'esquerra, en una bona repisa, a sobre d'un matoll, jo no la vaig veure i la vaig fer a la dreta, a la de la via del costat, amb una arribada força fineta.
Llarg 5***** sens dubte!

Jo iniciant el L2

Qui m'assegura?!?!

A partir d'aquí ja va començar a ploure, i vam sortir com vam poder per un altre diedre que desemboca en un esperonet de 6a i uns 20 mts. totalment equipat amb químics.
Pel que em va explicar en Grau, ell i en Lluc van obrir els dos primers llargs, i en Lluc i en Carles van obrir el tercer. Cada cordada va deixar la via com més li agradava, per aixó els dos primers llargs estan nets i el 3r totalment equipat. Para gustos, colores!

Buenu, resumint, una altra descoberta molt guapa, i a més, a l'ombreta per les tardes!