diumenge, 26 de novembre del 2017

El senglar errant

M'estic morint...
Potser aquest serà el meu últim escrit...
Des del llit, inflat a medicaments, teclejo poc a poc, ja que em sento molt dèbil...

Buenu, pudé no hi ha per tant, però porto cinc dies tossint com un boig, amb mocs, febre, mal de coll i d'esquena, cansat de tant tremolar, amb molta gana però no em passa res pel coll i...
LO PITJOR DE TOT:
NO M'HE POGUT CARDAR NI UNA BIRRA EN CINC DIES!!!!
Amb aquesta merda de gripassu les trobo horrendes!!!!!!!

Estic igual que en Fry...desesperat!!!
Aquest cap de setmana em toca covar aquesta merda, així que mentre cremo hores i kleenex's us explico que vam fer el finde passat a... Huesca! 
Pozi, vam tornar cap allà.
Al final vam ser cinc matats i cap noia, semblava un camp de naps alló!
Així, el dissabte ens vam reunir la crème de la crème a Ayerbe per esmorzar: el Litri, en Fonts, en Pepi Irvine, el meu germà i jo.
La ideia inicial era anar a Peña Rueba, però cardava molt vent i fred, així que vam decidir anar a Peña Predicadera.
Com que ningú s'havia mirat res, vaig triar les vies i distribuir les cordades jo.
I a qui no li estava bé, la porta és molt gran!
En Fonts, el Litri i en Pepins els vaig enviar a la "Guanchinfú", i el meu germà i jo vam anar a la "Jabalí errante".

Crokis de Guaravertical

Crokis de Todoescalada.net

Per l'accés i l'aproximació clikeu aqui:

Arribem a peu de via i mirem els crokis que duiem i la paret.
I sorpresa!!
Hi ha més xapes de les que diuen!
Total, el meu germà tira amunt i enllaça L1+L2, saltant-se segurus i tot!
Jo vaig fer el L3, molt curtet. Es podria empalmar amb el següent però prefereixo montar R per fer alguna foto.
El 6a+ li toca a ell, i el soluciona en un plis, i a sobre va i el decota a 5+!!!!!
Ni cas, és un bon 6a, jo vaig tenir que apretar força.
I el 5é llarg el vaig fer jo, que desmereix una mica, ja que flanqueja molt per tal d'esquivar el sostre que hi ha sobre la R4... Una sortida directa estaria bé, una mica d'artifu acròbatic i fotogènic de tant en tant no fa mal!
La R5 no cal que la busqueu, no en n'hi ha, jo la vaig fer en uns matolls ben parits que hi ha a dalt de tot a la dreta. 
Quan van arribar els companys encara hi havien ganes de fer més, però el dia és tant curt que vam decidir baixar xinu-xanu i buscar un bon lloc per fer un dinar-berenar-sopar.
Resumint: Via d'ultra-plaisir, ben equipada, molt guapa i gens collada.

En David enllaçant els dos primers llargs

En David arribant a R3, la nostra R2


En David solucionant el 6a+ 

I en David un altre cop, ara a la clàssica foto de la via