diumenge, 19 de març del 2017

Tickets a punta pala!! (i 2)

Wenu, en realitat no eren tants tiquets, per qué el dia següent de fer la"Dismi", ja haviem de tornar...
Així que amb tot el cansament de tanta patejada i tant cangueli, no sabíem ben bé quina via fer.
La única cosa clara que teníem era que havíem d'esmorzar, que teniem unes agulletes del copon i que volíem fer alguna coseta per St. Honorat.
A mi em feia gràcia la "Tao't Bato", però un cop a peu de via l'Aleix es va negar a fer aquella pedalada...
Reprenem la marxa, i ens plantem sota la "Liberazione"...
Però jo no ho acabava de veure clar, així que vaig convéncer a l'Aleix per fer la "Retiro espiritual".
Bona elecció!
Jo ja l'havia feta, però entre la meva poca memòria i l'estussada que dúiem a sobre, ja ens va satisfer... a part de que varem baixar a peu per acabar de rematar les nostres pobres i fluixes cames!
La via va anar molt bé, només vam tenir que apretar més del compte al bombo inicial del 2n llarg.
Les tirades 4, 5 i 6, les vam fer en dues. O sigui, la R4 la varem fer al collet, amb una alzina molt bona, i la R5, al cim.
Vigileu amb el pi que hi ha arribant al cim, té dues bosses bosses de processionària!!😝😝😝
Aquest dia si que varem fer més fotos, però us penjo unes poques només i un crokis que no sé d'on ha sortit i que hi he fet uns petits canvis.

Crokis 
Durant l'aproximació a la "Tao't Bato"

Jo al L3



Quatre imatges de l'Aleix a l'últim llarg

Jo arribant al cim

Increibles vistes des del cim

Tickets a punta pala!! (1)

La setmana passada, a l'Aleix li va tocar la grossa i li van donar una saca de tiquets!
Així que el dimecres per la tarda ja enfilavem la Collada carregats de cordes, ferros i birres!

Aquí en n'hi ha per tot l'any!!!
Un cop a casa dels seus pares, vam sopar i ens em vam anar a dormir ben d'hora com la mainada.
L'endemà volíem fer la "Pirata solitario", però ens va fer molta mandra la llarga aproximació per la ferrada, suposo que la rajada de birres del dia abans tenia alguna cosa a veure...
Així que ens vam decidir per la via "Dismi" a la Serra de St. Joan.
Tothom la recomana... pues no sé que voleu que us digui...
La via no és dolenta, i quan vam arribar al cotxe estavem molt satisfets, suposo per qué estavem vius...
El primer llarg està MOOOOOOOLT PODRIT!!!! I el segon tampoc és una exquissités!
A més, ens van caure pedretes a tota ostia des de dalt, vam conèixer mogollon de blocs de l'esbart dansaire, i sorra, i matolls... I a tots els llargs vam trobar orugues de la processionària... quan més amunt, n'hi havien més... quin putu ascu tio!
Tot sigui dit, que no estàvem en gaires bones condicions i clar, no ens va sortir cap llarg, excepte els dos primers...
Però és que la roca fa una mala espina!!!
El tercer llarg és molt guapo, tot sigui dit. Anava pujant bé, fins un punt que comença a finejar molt i no m'ho vaig creure i vaig acabar fent tres acerus...
El 4t torna a la tónica de blocs dansarins.
El 5é té una arrancada de 6a+ diuen, però la roca sona buida i fràgil, i l'assegurador i la repisa estan ben bé a sota... Em va fer tanta ansia que vaig acabar posant els pedals!
I sort que hi ha un cordino per caçar la 2a xapa, perqué no arribava ni amb estreps!!!
Aixó si, passat aquest tram té un bon ambientassu!
I el 6é llarg, l'Aleix el va enllaçar amb el 7é, per qué no va trobar la reunió, i quan jo el recuperava tampoc la vaig veure... 
El 6é llarg també és un bon Mecano, però en canvi el següent la roca és bona i la tirada molt guapa, llàstima de les corrues d'orugues que s'hi passejaven...
També s'ha de destacar l'aproximació, que s'em va fer llarguíssima!! I la baixada, que és tot curiosa però també molt llarga!
Només vam fer una trista foto, així que us penjo uns crokis mangats als Kutrescaladors i a en Luichy, i un acudit molt bo, una mica masclista però...

El tètric Tetris del 1r llarg!





😂😂😂😂😂😂


A la 2a va la vençuda!!!

Finalment, durant la passada primavera, vaig enredar a algú per anar a fer la via Blava a la Miranda del Pas pas del Princep. Aquesta vegada la víctima va ser la Mireia.
Només sortir del cotxe ja em vaig equivocar de camí i vam acabar embardissats enmig d'una canal, treient la corda i tot!!
Total, va ser un fracàs estrepitós!
Em vaig conformar amb arribar al cotxe sa i estalvi!
Fa uns dies, hi varem tornar.
Sí voleu que us digui la veritat, no sé com la vaig cagar tant! Mira que està ben explicat!
Finalment vam arribar a peu de via després d'1:30h de pateo, i ja hi havia una cordada... però no ens vam fer nossa, anaven força més ràpids que nosaltres.
Poca cosa a dir d'aquesta via, hi ha milers de pàgines d'informació per internet i ressenyes a molts llibres.
Només quatre notes per despistats com jo:
- L'inici està a sobre d'un pedestal i costa de trobar, si mirem amunt veurem una R0 amb una xapa pintada de blau
- Per arribar a R2 em de fer una marcada diagonal de dretes, si anem rectes ens cardem a la "Makita plateá".
- El tercer llarg és el més guapo amb diferiència, que no us el cardin!!!!!
- La resta de llargs són molts fàcils, l'únic misteri és no entrebancar-se, sinó acabarem enredats amb la corda com un tall rodó!

El que us deia...
- La baixada no la vam encertar i va acabar enmig de la selva... com sempre... però més tard o més d'hora anem a petar al camí, que està una mica més avall, no us estresseu!

Crokis del descens "chirlat" a en Gatsaule, apreneu-vos'el!!!

En resum, és una bona via, no és 5 *****, però l'entorn, l'aproximació, les vistes del cim, i la companyia li donen un plus!

La Mireia acabant el 1r llarg

La Mireia en un dels llargs superiors

La Mireia fent fotos al cim.


Crokis d'en J. Jover

Crokis d'en Jover tunejat de mala manera