dijous, 6 de juliol del 2017

Rocacorba

Doncs com diu el títol de l'escrit, en boca cerrada no entran moscas, per tant, no us puc dir on és aquest sector que em va portar en Grau, ja que no sé sí és un secretivo o no...
No hi ha ni una ressenya per internet, ni tan sols al blog d'en Luketi (en Busquets, vaja), i aixó fa pensar que els equipadors no volen donar-ho a conèixer. Ja està bé no xerrar res, així pots disfrutar de la feina feta amb el amics i sense aglomeracions! Que ja sabem que tothom vol descubrir llocs nous per anar a vista i fer el tafaner, però és que a les capitals hi viu molta gent i quan arriba divendres surten a la puta carrera i ho colapsen tot, tot i tot!
Així que no us diré quin sector és, paso de que em trenquin les cames...i així també podré disfrutar de la calma que encara hi ha.
Total, el sector en qüestió s'hi arriba en uns 2 min. des del cotxe. 
Trobem un parell de vies semi-equipades de 5° més o menys, no les vam fer, però em Grau m'ho anava cantant, i jo escric el que recordo...ui, ui, ui.
Després hi ha el pany ben parit, on trobarem une 6 o 8 vies, equipades amb "químics" i d'entre 60 i 80 mts.
Els "químics" no són els típics químics que trobarem a les botigues d'esport... jo diria que són cancamus per bastides... jo també n'he posat, i crec que queden molt valents, a més són de M12!!


Estic segur al 99% que els químics són així, molt fiables també crec!

En aquest pany, la 1a via via que trobem serà la clàssica per qué són 4 tirades de 5° segons en Grau... penseu que el tiu colla més que l'Alcoyanu!
Les demés vies van del 5° al 7b, totes amb molt bona pinta, equipades generosament, reunions equipades per rapelar i molt sanejades! Déu n'hi do quin feinat que han fet aquesta mainada de la Garrotxa i del Pla!
L'ultima via que trobem en aquest tram està semi-equipada, i és la varem fer nosaltres, el diedre "C.E.B.".
Més a l'esquerra ja no hi vaig anar, però pel que es veu, hi ha un sector d'esportiva però clean. Reunions montades i assegurances de quita y pon...😓😓😓
Buenu, a lo que anàvem, la ideia era fer dues vies, però vàrem fer una i contents, per qué va caure un petac d'aigua que Girona semblava Venècia!
El primer llarg és un diedret molt evident i net, d'uns 30 mts. i 5°, que es pot protegir molt bé, i on la part superior és on hi ha el quintu. La reunió està equipada amb químics, 


El segon llarg el vaig fer jo... 
- És quintu.
Deia en Grau...
No vaig tenir cap cubriment però ja vaig tenir d'apretar!
Al final va resultar que era un 6a d'uns 20 o 25 mts.
És un diedre molt vertical, que podem amanir amb trastus molt bé, i al pas de dalt hi trobarem una V a gatillo, que és on hi ha el pas.
La R està a l'esquerra, en una bona repisa, a sobre d'un matoll, jo no la vaig veure i la vaig fer a la dreta, a la de la via del costat, amb una arribada força fineta.
Llarg 5***** sens dubte!

Jo iniciant el L2

Qui m'assegura?!?!

A partir d'aquí ja va començar a ploure, i vam sortir com vam poder per un altre diedre que desemboca en un esperonet de 6a i uns 20 mts. totalment equipat amb químics.
Pel que em va explicar en Grau, ell i en Lluc van obrir els dos primers llargs, i en Lluc i en Carles van obrir el tercer. Cada cordada va deixar la via com més li agradava, per aixó els dos primers llargs estan nets i el 3r totalment equipat. Para gustos, colores!

Buenu, resumint, una altra descoberta molt guapa, i a més, a l'ombreta per les tardes!

P.D.:
Bé, resulta que en Busquets ja hi ha escalat i ho ha penjat, per tant ja és de domini public.
Si voleu saber com si arriba i totes aquestes cosetes clikeu aquí.