dimecres, 14 de febrer del 2018

Rocher de la Tana

Veus que bé! Entre la xusma del desguace que no em deixen gaire temps lliure i aquest hivern pata-agónic que no dóna treva per anar a escalar gaires dies, ja m'estic posant al dia al blog!
Tenia una entrada pendent del 2016 que em feia mooooolta mandra fer-la...
Del 2016!?!?!?!
Si, nois, si.... em feia molta ànsia escriure-la per qué no trobava cap crokis decent d'aquesta via, i al final he aconseguit fer un croki-paint mig fumable...
Doncs si heu anat seguint el blog, sabreu que el 2016 em vaig casar, i el viatge de noces va ser un pseudo viatge d'escalada i turisme per Còrsega.
Vam anar-hi dues setmanes, i la veritat és que ens ho vam passar de putíssima mare!!!
Vam disenyar una rutilla per visitar unes quantes escoles d'esportiva i de sector a sector, anàvem a fer el guiri i de botigues...tot no podia ser!
El penúltim dia, després d'haver visitat Restonica, Bavella, Berghellu, Chisà... veure el Rally de Còrsega, turistejar per Sartene, Ajaccio... i entrar a 10.000 botiguetes de records,  vàrem passar pel Col de la Tana, i ens vam quedar a fer una vieta abans d'anar a passar el dia a la platja.
Nosaltres, aquella nit vàrem dormir en un hotel de Zonza, i per arribar-hi només vàrem tenir de seguir la D-420, i quan passem per sota l'agulla només cal aparcar. Molts llocs i bons. A partir d'aquí, fins a peu de via hi ha uns 10' i és molt evident i fàcil.
El lloc no és molt maco, i a més, es deuria cremar la zona no deuria fer gaire,  però és molt curiós  i té molt bones vistes de Bavella i el sud de la illa.
Vàrem (vaig) escollir la via "Coralie-Rojan et son apou", un pèl més difícil que la clàssica "Arete de Zuribia".

Més val que us mireu el Google Maps

Foto de la Rocher de la Tana

I croki-paint mig potable
Un cop a peu de paret, no recordo sí començaven separades o el 1r llarg era comú, però és molt fàcil i vaig enllaçar les dos primeres tirades sense problemes.
El 3r segueix un esperonet esmolat, amb un pas tonto arribant a R, la qual està en una bona repisa, al peu d'un muret.
Aquí hi ha varies opcions, més de les que diu el llibre, així que tenia més dubtes que en M. Rajoy parlant dels catalans en una possible Catalunya independent... ¿Y la europea?
Com és obvi, em vaig decidir per l'opció que es més veia assequible, la del mig.
Al final va resultar que era un bon 5°/5+, i que a més, li faltava la 2a xapa, però com que sempre en porto un parell a la bossa de magnesi no vaig patir en excés! Jijiji!
L'últim llarg és un tramet de cresta fàcil però ben maco, i després, ja a peu, és qüestió de buscar els rapels.

Foto de la guia on indica els rapels
Del final dels rapels hi ha un camí que resseguint la paret ens duu al cotxe.
Resumint, un bon dia fent una bona vieta en un lloc molt curiós i amb molt bona companyia.
I ara unes fotikis de la núvia!


Dues imatges de la núvia al L3

La Mireia acabant el L4

I arribant a R5