dilluns, 28 d’agost del 2017

Duets (4)

Buenu, aixó no seria un duet ben bé, però quan el Litri ve d'Hernani a passar uns dies pel poble no es pot separar d'en Fonts! Es podria dir que gairebé són siamesos! Jajaja! Així que m'en vaig endur la parelleta cap a Montserrat.
Vaig escollir la via "Primavera marciana" a la Miranda del Pas del Princep ja que ells no es decidien i a mi em feia gràcia. Així tots contents. Un llarg de 6b per en Fonts, un llarg d'artifo per mi i recital de còdols i patates pel Litri!


Crokis d'en Jover...ui si s'entera que li he chirlat!!

Arribem a peu de via i comença en Fonts amb un 6b. Així fa algo, que està més fort que el vinagre! Al final acaba fent un parell d'Aceracos...collons... El Litri i jo acabem tibant de les cintes també...
Mirem el 2n llarg i com que s'ho pensen i s'ho tornen a pensar, acabo fotent-li jo. Un pas tonto pel mig i reunió d'escàndol!

Jo obrint el L2

El Litrako i la seva motxillla de disseny al L2 també

Estem sota un gran desplom que és la gràcia de la via.
El tracte era que el faria jo, i gustosament em tornen a cedir el torn.
Tirada molt guapa, on el més destacable és la sortideta en lliure per arribar a R3 que fa una mica de yuyu. Ja se sap que canviar de xip costa a vegades, i que el primer espit està força tocat...està més estirat que en Boomer!!

Així està el cargol del 1r spit del sostre!
Un cop xapo el 2n espit, ja més tranquil, comença el ball dels pedals. Els primers passos em van costar una mica, ja fa temps que no pedalo i desploma molt! Peró a mesura que vaig pujant, li vaig agafant l'aire i el desplom es va suavitzant fins que acaba tumbant i surto en lliure fàcil.
Us penjo un bon grapat de fotos, d'entrada per qué són xules, i després, per qué tothom és una mica egocentrista i/o narcicista, no sé quina seria la millor paraula, ja li preguntaré al meu psicóleg quan em tanquin!













Jo,jo,jo,jo,jo i més jo! Però la veritat és que les fotos van quedar bé, o no?
Un cop a la R, em lio el piti de rigor i asseguro als companys. Passen els minuts, i després de 4 cigarrus arriben a la reunió!
-Però que ha passat?!?!
- No podia tiu!
- Desploma massa tiu!
- "Samobrien" les mans tiu!
- La motxa pesa massa tiu!
Resumint, que el nom de Litri no és per qué està fet un torero, no! És per qué es carda les litrones com el qui es carda un quintet! I a aquesta edat ja no metabolitzem tant bé l'alcohol i s'en va directament al michelin, sense passar per l'estómac!!

El Litri a mig llarg

Quina maranya de ferros!!!
Danys colaterals... no em demaneu com ho va fer, perqué no ho sap ni ell!
El següent llarg el va fer en Fonts, però no va trobar la reunió i es va desviar cap a l'esquerra, cap a la via "Blava".... no sé si no la va veure o no volia fer l'altre tram d'artifu, total, que vàrem fer cim, vam fer les fotos de rigor i cap avall!

Foto-cim amb vistes espéctaculars
Via molt guapa, més que la "Dori", pel meu gust, però vigileu amb el 1r espit del L3, té els dies contats! Porteu algo per si de cas, o un espitador o un bastó per caçar el 2n!
L'aproximació no us l'explico, hi ha centenars d'escrits per la xarxa que us ho explicaran millor que jo, i la baixada us penjo una foto del tram clau per no liarla, xirlada d'interné. Un cop al Pas del Princep, em de seguir el camí de la dreta i avall que trona!


A l'endemà torno a quedar amb la extraña pareja, i com no, no saben on anar...
- Lo que tu vulguis.
- Lo que tu diguis.
Ben bé igual que la meva dona!
Total, com que no saben on anar pues cap a Montserrat altre cop!
El Litrako està tocadillu d'ahir, així que els hi proposo d'anar a fer una vieta a la zona del càmping, i naturalment, quan senten que només hi ha 10 minuts d'aproximació, hi accedeixen!
Un cop a peu de paret ens decidim per la combinació "El tren de la bruixa+ Que pam que pum+ Pique Longue". Serien uns 9 llargs que al final vam fer en 6.
En Fonts va començar, i va enllaçar els dos llargs de "El tren de la bruixa", quedant un 6a de 40 mts. molt ben equipat. Un cop aquí, hi ha un tramet a peu fins a l'inici de la via "Que pam que pum". En aquest punt el Litri diu prou, que està molt petat d'ahir encara, i ens abandona a peu tot xinu-xanu.

Jo arribant a la nostraR1

Com que en Fonts està a tope, li deixo fer el següent llarg, però l'entrada de 6a+ el tomba, i a mi de segon també!
Al final acaba enllaçant aquests dos llargs, uns 50 mts. més.
El nostre 3r llarg m'el deixa fer, ja era hora! Pensava que em faria anar de petate tot el dia!
El 4t el torna a fer ell... SORT!!!!! Vaja aleje que hi ha sagal! Tela boig!
Ell el soluciona en un plis i arriba a la R, la última d'aquesta via. A partir d'aquí continuem per la "Pique Longue", i torna a anar davant, qui el va parir! No es cansa mai aquest tiu!
Encadena el muret de 6a i em deixa el penúltim llarg, un 5°, curtet i aeri. Normalment la penya baixa rapelant des d'aquesta reunió, però jo continuo amunt, per la cresteta fins a trobar el bosc i poder fer el "descens" a peu, primer en forta pujada fins gairebé el funi i després en baixada per St. Miquel.


Jo a l'últim llarg del dia

Al final vam fer un bon grapat de metres amb aquesta combinació de vies, roca sana i equipament correcte, tot i que hi ha un bon sartenazo a l'últim llarg de la via "Que pam que pum"!

Croki-paint pel personal!!!!! 


Aquesta vegada ha set un duet tot raru...

dilluns, 21 d’agost del 2017

Duets (3)

Buenu, va, un altre duet: mateix company i mateixa paret.
Però no m'enrotllaré gaire per qué aixó de la Dent d'Orlu pot donar per fer un llibre!
Molta aproximació, mooooooooooooolts metres i molt retorn!
Total, un dia de la tardor passada, en Grau em proposa anar a Orlu, que li fa gràcia la via "L'ours en peluche" i com que jo no hi havia anat mai, accepto... ai que soc il.lús!!!

Crokis del CAF

Crokis d'en Luichy

Com que ja fa temps que no m'ho passo molt bé fent molts metres, li dic que quan acabem la via, baixem rapelant i cap a jóc!
Ja!!!
Després de les 12 tirades, algunes acabant-les a l'ensamble, va, i tira amunt, cap al cim, pel "Pilar Sud", des de l'alçada de la R17, més o menys, del crokis d'en Luichy. Tot a l'ensamble i a tota ostia per qué s'està fent tard!

Un altre crokis d'en Luichy

Fem cim i quan veig tota la santa puta baixada em ve cagalera!
- 10000 mts amb els gats i ara tenim de fer dues o tres hores en baixada!?!?!?
Finalment arribem al cotxe, de fosc, com era de preveure, sense frontal i sense dits...

La via en qüestió és guapa, equipada amb parabolts però em de tragar uns quants litres de saliba sí no anem amb el grau moooolt consolidat i no portem cap catxarro...com en el nostre cas!
Plaques i més plaques, més o menys tieses, així us ressumeixo la via. 
Atenció amb el 7é llarg, és un 6b com una catedral mínim!!
I el llarg 11 té un desplom molt guapo que trenca la monotonía i que és més fàcil del que sembla.

Us penjo uns mapilles mangats del llibre d'en J.D. Achard i de la pàgina del CAF.

Situació

Mapa amb les aproxs. i els descensos

Horripilant! Quina santíssima volta!!!!!
I també les típiques fotos xungues fetes amb un mòbil xungo....

La xicota d'en Grau i jo per la cresta

Ara a la taillante i darrera la Main

Durant la via, encara em quedava algun dit aquí

Pues res, aixó de la memòria és una cosa bastant inexpicable, per qué hi he tornat... i aixó que vaig jurar i perjurar que no hi tornaria....
Suposo per qué aquesta vegada em anat a la cara est, que és més humana.
L'aproximació és més tranquil.la i més maca, la via triada és més fàcil i més curta i el descens també és molt més curt.
Així que ja em teniu una altra vegada al peu de laDent, ara a la cara E, a punt per trinxar-me els dits del peu i els bessons en aquest mar de plaques!
Al final ens decidim per la via "Aytolé", de 300 mts. i 6a màxim, i després el tram de cresta fins al cim.

Més crokis mangats al CAF

L'aproximació i el descens

El llarg clau és el primer amb diferència, sí passem aquest 6a de "pagés", la resta és molt més assequible, on només trobarem algun pas tonto i aillat pel mig d'aquestes plaques. Tot sigui dit que vam fer algun A0, però per anar més a la ideia.
A partir de la R6, el temps va canviar de sobte i semblava que aniria a caure la del pulpo i varem fer els dos ultims llargs i el tram de cresta cagant llets i fent tants A0's com podiem!
Al final no va caure ni una gota fins que varem arribar a Ax...però buenu, hombre precabido vale por dos!
Via guapa, totalment equipada, on trobarem slabs i plaques de mil i un color. El L6 és el que em va agradar més, al menys té un bon tram de fissura per variar una mica.
I us penjo la única foto que varem fer.

El menda a saber a quin llarg
I una altra foto d'en Sinatra fent un duet ...vaja dos "pintes"!

Quin duet!!!!!!!

dijous, 3 d’agost del 2017

Duets (2)

Buenu, va, continuem amb els duets. Ara li toca a en Grau i el Pico de la Miel a La Cabrera, a la capital del  Imperi!!!!
Aprofitant que estavem currant a Madrid, bé, jo encara hi soc...,  aprofitem alguna tarda per anar a trepar, però el problema és que carda una calda bestial, i quedem molt limitats per trobar alguna vieta a l'ombra i a prop de Canillejas, el nostre barri.

Foto feta a les 22:50 aquesta setmana al nostre barri!

Al final descubrim el pico de la Miel, que està orientat al S, però a la banba dreta gira cap a l'E, i podem gaudir de l'ombreta per la tarda en aquest gran forn mesetari!!!!!
Aparquem el cotxe a la betzinera que hi ha sortint del poble, i arribem a peu de paret molls com polls de tant suar! La pujada és curta però tiesa i al sol!

A punt d'entrar a Crematória

Finalment arribem al peu del "Espolón Manolín", la més clàssica i llarga de la paret.

Crokis que he trobat per interné
A peu de via em miro el crokis, i ja veig que si no faig el 1r llarg no tindre ous per fer-ne cap més...aixó està moooolt net de xapes!
Em carrego de trastos i tiro cap a dalt, finalment enllaço els dos primers llargs.
En Grau fa el següent, 5+, i el soluciona amb dos aceracos!
Collons!
Com apreten els quintos aquí!
Pujo de segon i tinc d'apretar fort el cul per solucionar l'slab  que dona el grau a la tirada.
El 4t llarg és el millor de la via.
Des de sota impressiona molt.
Tant que li vaig cedir el meu torn a en Grau.
Nosaltres vam fer la variant groga del crokis que us he penjat.
Lo més puta està a l'arrancada, per mi un bon 6a, però wenu, segons els madrilenyus és quinto pelao, després anem seguint una fissura de bon protegir fins la R. És més fàcil del que sembla però hagués passat molta por de 1r!!!!

En Grau al L4, el millor de la via


I jo de 2n al mateix llarg...Convergent!!!!

El següent llarg és 4+, així que tot envalentonat tiro cap amunt....collons!!!! No us confieu!!!!
I l'últim llarg el fa en Grau, 5+/6a diuen...Déu n'hi dó...vale que només és una apretadeta però vaja apretadeta nanu!!!!


Dues fotos d'en Grau al pas puta del L6
Via reconenable i amb les reunions equipades amb parabolts inox de M12, i alguns repartits per les tirades.
Arribem al cim i baixem a peu per una canal que hi ha a la dreta mirant a la paret. Oju amb el destrepe cap a la meitat...per fer-se mal de veritat si patinem!
Deixem els trastos i sopem al restaurant que hi ha al costat de la betzinera d'on em aparcat; molt poc recomenable, tant pel menjar com pel servei, però buenu, pa gustos, colores!


Passen uns dies i la calor no afluixa, i ens tornem a refugiar al Pico de la Miel.

Continua fent molta calor!!!!!

Aquesta vegada fem una combinació de vies: entrem per la via "Emilio" i quan arribem a R1 continuem per la "Ezequiel".
Segurament no és una bona combinació, però em feia molta gracia passar pel forat de la "Ezequiel", però per què en Grau no s'aborrís li proposo entrar per la "Emilio", així no s'adormirà....

Nosaltres varem fer el 1r llarg i després varem anar cap al forat visible

Crokis que he trobat de la "Ezequiel"

La veritat que va arribar tant despert a R1 com sí s'hagués caigut en un perol ple de Red Bull!!!!!
Quin 5+/6a!!!!!
No tenen vergonya aquests espanyolitus!!!!
Recital d'A0's i fins hi tot em demana l'antena!!!!
I jo de segon pillo com un marrà!!!!


Tres imatges d'en Grau, fins aquí tot anava bé...
Des de la R1 de la "Emilio" és fàcil canviar a la "Ezequiel". Continuo jo, a la caça del forat...jijiji....és com pujar per un avenc! Ęs molt relliscós, però els cantos són bons i els trastos queden de manual!
Rebuscant entre tota la trastada....

Cap dins !!!!!!
Els dos següents llargs en Grau els enllaça i em deixa els darrers 10 mts. i per qué no li arribava la corda, que si no, ni aixó!

En Grau fent el nostre L3, 4+ agradable .
 Un cop al cim baixem per la consagrada canal fins el cotxe i anem a buscar un lloc per anar a sopar...qualsevol menys el restaurant del parquing!!!!

Un altre bon duet!!!! Vaja dos!!!!